Samarra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: poble (un altra teoria es que > poble (una altra teoria és que |
m Corregit: tenien la hostilitat de > tenien l'hostilitat de |
||
Línia 11:
Durant l'[[imperi sassànida]] es va obrir el gran canal de Qatul al-Kisrawi, extensió nord del canal [[Nahrawan]] que porta aigua del riu [[Tigris]]. Un canal suplementari va ser excavat pel califa [[abbàssida]] [[Harun ar-Raixid]].
Del [[836]] fins el [[892]] Samarra va passar a ser la capital del [[califat]] ja que el califa [[al-Mutasim]] va abandonar Bagdad agitada pels [[mameluc]]s turcs centroasiàtics que tenien
La ciutat va restar capital sota els següents califes. Al pujar al tron [[Al-Mútamid (abbàssida)|al-Mútamid]] el 870 l'exèrcit fou traslladat fora però el califa hi va restar fins el 884 i oficialment fins el 892, quan hi fou enterrat i el successor [[Al-Mútadid (abbàssida)|al-Mutàdid]] va retornar a Bagdad. Va seguir una ràpida decadència i despoblació. Les zones d'al-Matira i al-Karkh van seguir ocupades. Quan [[al-Muktafi]] va voler reconstruir la ciutat el 903 va trobar el barri d'al-Djawwak en ruïnes. Un mausoleu pels imams xiïtes Ali al-Hadi i al-Hasan al-Askari foren construïts pel [[hamdànida]] [[Nasir al-Dawla]] de [[Mossul]] i arranjats pels [[buwàyhides]]; posteriorment fou restaurat per altres com [[al-Basasiri]] (1053/1054) i el califa [[An-Nàssir (abbàssida)|an-Nàssir]]; el darrer fou el [[Dinastia qajar|qajar]] [[Nàssir-ad-Din Xah Qajar|Nàssir-ad-Din]] (1868/1869).
|