Bartomeu de Narbona: diferència entre les revisions

'''Batormeu de Narbona''' fou [[arquebisbe de Narbona]]. És esmentat per primer cop a la capitular d'[[Aquisgrà]] del [[828]] on l'emperador ordenava a diversos arquebisbes convocar i presidir quatre congressos a celebrar a l'imperi, i hauria succeït poc abans, el [[827]] probablement, a [[Nebridi de Narbona]]. Va assistir al [[concili de Tolosa del 829]]. El [[833]] era a l'assemblea de [[Compiègne]]. [[Lluís el Pietós]] era al monestir de [[Saint-Médard]] de [[Soissons]] on va refusar abraçar la vida monàstica. [[Lotari]] per treure-li del cap el desig de retornar al poder (els que havien estat monjos no podien tornar a la milícia ni barrejar-se en afers públics segons els cànons) el va fer portar a l'esmentada assemblea i el va fer acusar pels seus principals partidaris de diversos crims i a demanar que fos condemnat a expiar les culpes per pública penitència. Els principals acusadors foren Bartomeu de Narbona, Ebó o Ebles de [[Reims]], [[Agobard de Lió]] i [[Bernat de Vienne]]. Tot iEncara que fos injusta, la proposta fou adoptada per l'assemblea per àmplia majoria i l'emperador, per temor a ser pitjor tractat, es va declarar culpable i va acceptar la sentència, sent retornar a [[Saint-Médard]] on va entregar les armes i va rebre el [[cilici]] i l'hàbit de penitent de les mans dels bisbes, en presència de tota l'assemblea i de les relíquies dels sants, quedant tancar al monestir. Segurament hi estaven presents amb Bartomeu els bisbes Esteve de [[Besiers]] i Teugrí de [[Viviers]] doncs apareixen esmentats en un diploma que l'arquebisbe Alderic de Sens va obtenir en el temps d'aquesta assemble, poc abans o poc després (signada pels bisbes que reconeixien a Lotari com únic emperador que s'haurien reunit en anar o tornar de l'assemblea) en relació a l'abadia de [[Saint-Remi]] de [[Sens]], que l'arquebisbe havia traslladat a [[Vareilles]], a uns 15 km de la ciutat obtenint l'autorització dels demés bisbes.