Pel·lícula de monstres: diferència entre les revisions

Als [[anys 60]] van continuar produint-se pel·lícules de monstres com ''[[The Valley of Gwangi]]'' (1969), mentre que la Toho seguia oferint pel·lícules de Godzilla i altres ''kaiju'' com ''[[Mothra]]'' (1962). Per rivalitzar amb aquest èxit fenomenal, el [[1965]] l'estudi japonès [[Kadokawa Pictures]] va començar la seva pròpia franquícia ''kaiju'' creant el monstre [[Gamera]]. Paral·lelament, durant aquesta època van proliferar les pel·lícules dites de [[sèrie Z]], realitzades amb un pressupost molt baix i fora del circuit organitzat de la [[indústria del cinema]]. Les pel·lícules de sèrie Z de monstres com ''[[Plan 9 from Outer Space]]'' (1959) i ''[[The Creeping Terror]]'' (1964) s'han inclòs en la [[llista de les pitjors pel·lícules de la història del cinema]] pels seus efectes especials ridículs i l'actuació amateur dels actors.

[[Fitxer:Avpmovie2.jpg|thumb|left|Cartell d'''[[Alien vs. Predator]]'' (2004)]]

 

Durant la [[Anys 1980|dècada dels vuitanta]], moltes pel·lícules de monstres van adoptar elements paròdics com a ''[[Q, the Winged Serpent]]'', ''[[Tremors]]'', ''[[Teen Wolf]]'' o els ''[[Gremlins]]'' de [[Joe Dante]], on els monstres tenen l'aparença de petits óssos peluts per a infants. Just abans de la revolució que causarien els [[efectes especials|efectes especials digitals]] gràcies a les tècniques d'[[imatge generada per ordinador]], l'última generació d'artistes d'efectes especials tradicionals va impressionar per la qualitat i el realisme de les seves creacions, especialment: [[Rick Baker]], [[Stan Winston]] i [[Kevin Yagher]].