Groc de crom: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 1:
El [[cromat]] de [[plom]], o groc de Paris, és un [[pigment]] groc actualment utilitzat en pintures, tintes d’impremta, laques i plàstics, entre altres.
==Història==
Fabricat per primera vegada pel químic francès [[Louis Nicolas Vauquelin]] el 1809 a partir d’unes mostres de [[crocoïta]], un [[mineral]] vermell ataronjat compost per cromat de plom i descobert per [[Johann Gottlob Lehmann]] (1719-1767), metge, científic i geòleg alemany, el 1761 i per [[Peter Simon Pallas]] el 1770.
El pigment es va utilitzar fins al 1870, quan
==Composició==
Linha 16 ⟶ 15:
Pb<sup>2+</sup> + CrO<sub>4</sub><sup>2-</sup> => PbCrO<sub>4</sub>
===
Com tots els pigments
=== Altres pigments de crom ===
Vauquelin, a més a més de descobrir el seu ús com a pigment, també va utilitzar el cromat de plom per descobrir l'[[òxid de crom (III)]] (Cr<sub>2</sub>O<sub>3</sub>) o [[verd de crom]], un altre [[pigment]] utilitzat en [[pintura]] i coloració de [[vidre|vidres]].
==Ús en la pintura==▼
Es fa servir en pintures a l'oli, al tremp, acríliques,
▲Com tots els pigments de plom, és un material tòxic i s'ha de prendre les precaucions adequades per utilitzar-lo amb seguretat.
▲==Ús en la pintura==
En presència de calç humida i [[amoníac]] es torna ataronjat (cromat bàsic de plom).
▲Es fa servir en pintures a l'oli, al tremp, acríliques, aquarel•la i a la cola. Té un secatge molt bò i una perfecte opacitat.
▲és inestable als àlcalis, àcids minerals, i gasos com els [[Àcid sulfhídric|sulfur d’hidrogen]] i l’[[anhídrid sulfurós]]. En presència de calç humida i [[amoníac]] es torna ataronjat (cromat bàsic de plom).
[[Vincent van Gogh]] va utilitzar aquest pigment en els seus famosos [[Els gira-sols|gira-sols]], que deuen el seu ‘''misteriós i enigmàtic''’ color a la descomposició del cromat de plom per efecte de la exposició a la llum, convertint el groc brillant original en un to marró verdós brut.<ref>Doerner, Max.</ref>
| |||