Ducat de Lorena: diferència entre les revisions

;Carles de França ([[duc]] de la [[Baixa Lorena]], [[953]] – [[1001]], fill del rei [[Lluís IV d'Ultramar]]): El seu pare li deixà en herència el regne de la [[Borgonya]], però no va poder prendre possessió d'aquest perquè el seu germà [[Lotari I de França|Lotari]] i [[Hug el Gran]] s'uniren en contra d'ell. Casà amb Adelaida, filla d'[[Heribert de Vermandois]], i el [[977]] rebé d'[[Otó II]] el ducat de la Baixa Lorena, no reconciliant-se amb el seu germà fins al [[984]]. A l'adveniment al tron de França del seu nebot Lluís V intenta apoderar-se de la seva tutela i encara suplantar-lo i a la seva mort reivindicà els seus drets a la corona, però degut a l'hostilitat d'[[Adalberó]], arquebisbe de [[Reims]], fou proclamat rei [[Hug Capet]]. Carles, que comptava amb nombrosos partidaris, s'aixecà en armes contra Hug i encara l'obligà a retirar-se apoderant-se a més de Reims, però la traïció del bisbe de ''Laon'', que li entregà pres el seu enemic, li prengué tota probabilitat de triomf i acabà llurs dies a la presó d'[[Orleans]], on fou tancat junt amb la seva esposa i llurs dues filles. A més deixà tres fills barons, el major dels quals, Ot, morí el [[1005]] sent duc de la Baixa Lorena.

 

;Carles III el Gran ([[Nancy]], [[18 de febrer]] de [[1543]] – [[14 de maig]], de [[1608]]) duc de Lorena: Era fill del duc [[Francesc I Lorena]] I, i nebot [[Carlos V]]; orfe de pare als tres anys restà sota la tutela de s'ha mare i del bisbe de [[Metz]], però Henri II de França, que volia neutralitzar la influència que en ell poguessin exercir Carles I, el portà a la seva cort, on s'educà i el casà amb la seva filla [[Clodine]], apoderant-se en canvi dels bisbats de [[Metz]], [[Toul]] i [[Verdun (Mosa)]], que el duc recuperà més tard. El seu govern fou molt profitós pel país, la qual integritat sabé conservar malgrat de les guerres de què en fou teatre en aquell període. Carles havia pensat a donar el tron de França al seu fill, però l'actitud del [[ducat de Guisa|duc de Guisa]] l'impedí portar a terme llurs propòsits i a l'adveniment de Enric IV renuncià per complet a ells, reconciliant-se amb el rei. Fundà la universitat de [[Pont-à-Mousson]], establí les cèlebres fires de Nancy, ciutat que fou molt embellida per ell, i introduí altres millores que contribuïren al benestar dels seus súbdits.