Literatura franco-antillana: diferència entre les revisions

El primer escriptor francoantillà conegut fou un tal Léonard (1744-1793), guadalupeny exilatexiliat a Europa i autor d’uns ''Idylles'' (1766). Però la literatura francoantillana com a tal no fou iniciada fins al segle XIX per exilats europeus i pels [[béké]]s (blancs criolls), que descrivien la societat esclavista, com [[Jean-Baptiste Prevost de Sansac, marquès de Traversay|Prevost de Traversay]] amb ''Les amours de Zémérade et Carina'' (1808) i Poiré de Saint-Auréle (Jean-Auréle Poiré, 1795-1856), poeta sobre la predestinació dels negres a l’esclavatge amb ''La cólere de Jehovah''. Des de [[1848]], l'abolició de l'esclavatge i la crisi sucrera marcaren una literatura de nostàlgia pel món colonial amb els békes [[Jean-Baptiste Rosemond de Beauvallon]], amb ''Hier, aujourd’hui, demain!'' (1885) i [[Drasta Houel]] amb ''Cruatés et tendresses'' (1925). El martiniquès [[François Marbot]] (1817-1866) va compondre ''Les bambous'' (1846), versió de les ''faules'' de La Fontaine en creolé. El guadalupeny [[Léon Hennique]] (1850-1935) arribà a president de l’[[Acadèmia Goncourt]].