Yahya IV ibn Idrís ibn Úmar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: interesos > interessos
m Corregit: exilar > exiliar
Línia 9:
Després d'un temps de lluita Yahya IV fou finalment derrotat pel general fatimita Masala ibn Habus ([[917]]) i va haver de reconèixer la sobirania del califa i pagar tribut. Va poder conservar el govern de Fes i de la comarca, però va haver de cedir la resta del regne als fatimites que van nomenar governador al cap dels miknasa, Musa ibn Abi l-Afiya, cosí del general Masala ibn Habus. Masala va conquerir també Nakur (26 de juny de 917) però els fill de l'emir, refugiats a la costa cordovesa, va retornar i van recuperar el poder als pocs mesos.
 
Al poc temps Musa es va adonar de que Yahya buscava l'aliança amb Còrdova (que havia ajudat al fill del deposat emir de Nakur contra els fatimites) i era un obstacle per la dominació dels zanates a tot el Magrib i quan Masala va anar per segona vegada a la zona, Musa el va instigar contra Yahya, al que Masala va destituir ([[919]] o [[920]]). Va caure en mans dels seus enemics i va haver de fugir i exilarexiliar-se a [[Arzila]] on devia morir un temps després. Masala va donar el govern de Fes a un zenata que el va exercir uns cinc anys al costat de Musa ibn Abi l-Afia que governava la resta del país (dinastia Banu l-Afia o Miknasa) i va romadre lleial als fatimites. Masala pensava que el poder fatimita havia augmentat massa i era contrari als seus interessos i va entrar en contacte amb Còrdova el que li va costar la deposició. Vers el [[925]] es va revoltar [[Al-Hadjdjam al-Hasan ibn Muhammad ibn al-Kasim]] ([[Hasan I al-Haggum]]), nebot de Yahya III ibn al-Kasim, que va acabar ocupant el tron.
 
== Bibliografia==