QDOS: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
|estat_actual = Històric
}}
El '''QDOS''' (de l'[[anglès]] '''Quick and Dirty Operating System''' o «Sistema Operatiu [[ràpid i brut|Ràpid i Brut]]») és un [[sistema operatiu]] de [[16 bits]] escrit i comercialitzat per [[Tim Paterson]], de l'empresa estatunidenca [[Seattle Computer Products]]. Es basava en el [[CP/M|Control Program/Monitor]] (CP/M) de [[Gary Kildall]] pel seu equip d'ordinador, que al seu torn estava basat en el processador [[Intel 8086]]. El QDOS tenia una estructura d'ordres i una [[interfície de programació d'aplicacions]] que imitaven el sistema operatiu CP/M, propietat de [[Digital Research]], cosa que facilità la [[portabilitat]] de programes des d'aquest últim. Paterson comprà un manual de CP/M i programà el seu sistema operatiu, prenent el CP/M com a base, en un mes i mig. L'empresa el comercialitzà després amb el nom de «86-
Aquest sistema operatiu seria adquirit després per 50.000 [[dòlar estatunidenc|dòlars]] pel cofundador de [[Microsoft]] [[Bill Gates]], que en faria la base del seu imperi. Fou conegut com a [[PC-DOS]] pels productes d'[[IBM]] en els quals venia preinstal·lat. Tanmateix, seria [[MS-DOS]] el nom més popular amb el qual es coneixeria arreu del món.
== Orígens ==
El QDOS fou creat perquè les vendes de l'equip per ordinadors [[Intel 8086|8086]] de Seattle Computer Products ([[SCP]]), presentat al juny del 1979 i distribuït al novembre, havien anat decaient a causa de l'absència d'un [[sistema operatiu]]. L'únic programari que SCP podia vendre amb la placa era l'autònom [[Microsoft BASIC]]-86, que Microsoft havia desenvolupat en un prototip del maquinari de SCP. SCP volia oferir la versió
Paterson dissenyà el QDOS amb la mateixa [[interfície de programació d'aplicacions|API]] interna i la majoria de les
ordres d'usuari
== Interès d'IBM ==
A finals del 1980, [[IBM]] estava desenvolupant allò que acabaria sent l'[[IBM PC]]. El CP/M era el sistema operatiu més popular de l'època i IBM cregué que era necessari per tenir un sistema competitiu. Representants d'IBM visitaren Digital Research i discutiren les condicions de la llicència amb [[Dorothy McEwen Kildall]], representant de llicències de Digital, que dubtà a l'hora de signar el contracte d'IBM perquè contenia una clàusula de no-divulgació. Tot i que finalment acceptaren la clàusula, Digital rebutjà la proposta d'IBM de pagar 250.000 dòlars a canvi de l'autorització per vendre totes les còpies que fossin necessàries, insistint en el model de retribució basat en [[regalia|regalies]] per còpia.<ref>
{{cita libro
| apellidos = Freiberger
Línia 48:
Microsoft comprà una llicència no exclusiva pel 86-DOS a Seattle Computer Products al desembre del 1980 per 25.000 dòlars. Al maig del 1981, es contractà [[Tim Paterson]] per portar QDOS a l'IBM-PC, que utilitzava el processador [[Intel 8088]] que era més lent i menys costós i tenia la seva pròpia família específica de perifèrics. IBM observà el progrés diàriament i presentà més de 300 peticiones de canvi abans d'acceptar el producte i escriure'n el manual d'usuari.
Al juliol de 1981, un mes abans que llancessin el PC, Microsoft comprà tots els drets del 86-DOS a SCP per 50.000 dòlars. Això complí els criteris principals d'IBM: s'assemblava
Microsoft atorgà una llicència pel QDOS a IBM i el programa es convertí en el [[PC-DOS]] 1.0. Aquesta llicència també permeté que Microsoft vengués el DOS a altres empreses, cosa que féu. L'acord tingué un èxit espectacular i SCP demandà posteriorment en els jutjats que Microsoft havia encobert la seva relació amb IBM per comprar el sistema operatiu a un bon preu (tot i que Microsoft encara estava sota els termes d'un acord de no-revelació i poca gent havia previst que el PC tingués tant èxit. SCP rebé en darrera instància un milió de dòlars com a acord de pagament.
== Disputa de propietat intel·lectual ==
Quan el fundador de DRI, [[Gary Kildall]], examinà el PC-DOS i trobà que imitava la interfície de programació
La controvèrsia ha continuat a causa de la semblança entre els dos sistemes. Potser l'afirmació més sensacionalista ve de [[Jerry Pournelle]], que digué que Kildall li demostrà personalment que el DOS contenia codi
Abans del 1982, quan IBM demanà que Microsoft llancés una versió del DOS compatible amb un [[disc dur]], el PC-DOS 2.0 era una reescriptura gairebé completa del DOS, així que abans de març del 1983 ja quedava molt poc del QDOS. L’element més resistent del QDOS era el seu primitiu editor de [[línia d'ordres]], [[EDLIN]], que continuava sent l'únic editor proporcionat amb les versions del DOS de Microsoft fins que al juny del 1991 es llançà la versió 5.0 de l'[[MS-DOS]], que incloïa un editor a pantalla completa (conegut com a «[[Edit (MS-DOS)|edit]]») basat en [[QBasic]].
|