QDOS: diferència entre les revisions

El '''QDOS''' (de l'[[anglès]] '''Quick and Dirty Operating System''' o «Sistema Operatiu [[ràpid i brut|Ràpid i Brut]]») és un [[sistema operatiu]] de [[16 bits]] escrit i comercialitzat per [[Tim Paterson]], de l'empresa estatunidenca [[Seattle Computer Products]]. Es basava en el [[CP/M|Control Program/Monitor]] (CP/M) de [[Gary Kildall]] pel seu equip d'ordinador, que al seu torn estava basat en el processador [[Intel 8086]]. El QDOS tenia una estructura d'ordres i una [[interfície de programació d'aplicacions]] que imitaven el sistema operatiu CP/M, propietat de [[Digital Research]], cosa que facilità la [[portabilitat]] de programes des d'aquest últim. Paterson comprà un manual de CP/M i programà el seu sistema operatiu, prenent el CP/M com a base, en un mes i mig. L'empresa el comercialitzà després amb el nom de «86-dosDOS».

El QDOS fou creat perquè les vendes de l'equip per ordinadors [[Intel 8086|8086]] de Seattle Computer Products ([[SCP]]), presentat al juny del 1979 i distribuït al novembre, havien anat decaient a causa de l'absència d'un [[sistema operatiu]]. L'únic programari que SCP podia vendre amb la placa era l'autònom [[Microsoft BASIC]]-86, que Microsoft havia desenvolupat en un prototip del maquinari de SCP. SCP volia oferir la versió dedel CP/M per 8086 que Digital Research (DRI) havia anunciat, però la seva data de llançament era incerta. No era la primera vegada que DRI s'havia retardat més que el desenvolupament del maquinari; dos anys abans s'havia retardat a l'hora d'adaptar el CP/M pelsals nous formats de disquets i discos durs. A l'abril del 1980, SCP assignà, a l'edat 22 anys, [[Tim Paterson]] per desenvolupar el QDOS com a substitut perpel CP/M-86.

ordres d'usuari dedel CP/M. No reproduí el sistema de fitxers dedel CP/M, sinó que utilitzà el [[FAT|sistema de fitxers FAT]] suportat per algunes versions de Microsoft BASIC. Paterson decidí no mantenir la informació del sistema de fitxers en [[memòria cau]], sinó actualitzar-la en el disc amb cada operació. Tot i que aquesta opció era més lenta, aquest enfocament evità la necessitat de forçar una actualització en un disc abans de treure'l. Paterson també introduí un conjunt d'[[ordre (informàtica)|ordres]] més semblants a l'[[idioma anglès|anglès]], com ara la utilitat "COPY", en lloc de [[Programa d'Intercanvi entre Perifèrics|PIP]], que és més general, però menys intuïtiu.

A finals del 1980, [[IBM]] estava desenvolupant allò que acabaria sent l'[[IBM PC]]. El CP/M era el sistema operatiu més popular de l'època i IBM cregué que era necessari per tenir un sistema competitiu. Representants d'IBM visitaren Digital Research i discutiren les condicions de la llicència amb [[Dorothy McEwen Kildall]], representant de llicències de Digital, que dubtà a l'hora de signar el contracte d'IBM perquè contenia una clàusula de no-divulgació. Tot i que finalment acceptaren la clàusula, Digital rebutjà la proposta d'IBM de pagar 250.000 dòlars a canvi de l'autorització per vendre totes les còpies que fossin necessàries, insistint en el model de retribució basat en [[regalia|regalies]] per còpia.<ref>

Al juliol de 1981, un mes abans que llancessin el PC, Microsoft comprà tots els drets del 86-DOS a SCP per 50.000 dòlars. Això complí els criteris principals d'IBM: s'assemblava aal CP/M i era fàcil adaptar els programes de 8 bits existents dedel CP/M perquè hi funcionessin, sobretot gràcies a l'ordre TRANS del QDOS, que permetia traduir [[codi font]] de l'[[Intel 8080]] al [[llenguatge de màquina]] del 8086.

Quan el fundador de DRI, [[Gary Kildall]], examinà el PC-DOS i trobà que imitava la interfície de programació dedel CP/M, intentà demandar IBM, que en aquell moment afirmà que el PC-DOS era el seu propi producte. Tanmateix, l'advocat de Digital Research no cregué que la llei pertinent fos prou clara per realitzar la demanda (més tard digué que l'hauria dut a terme amb les lleis actuals). Tanmateix, Kildall s'enfrontà a IBM i els convencé perquè oferissin el CP/M-86 amb el PC a canvi d'una exempció de responsabilitat.

La controvèrsia ha continuat a causa de la semblança entre els dos sistemes. Potser l'afirmació més sensacionalista ve de [[Jerry Pournelle]], que digué que Kildall li demostrà personalment que el DOS contenia codi dedel CP/M (introduint una ordre al DOS, aquest mostrava el nom de Kildall).<ref>{{citar podcast| url=http://www.twit.tv/twit73| títol=thisThis WEEK in TECH | web=The TWiT Netcast Network| data=16 octubre 2010| consulta = 16 octubre 2010 | llengua = anglès}}</ref> A data de 2006, Pournelle encara no ha revelat l'ordre i ningú no ha corroborat la seva història. Un llibre del 2004 sobre Kildall diu que utilitzà un missatge xifrat per demostrar que altres fabricants havien copiat el CP/M, però no diu que trobés el missatge a l'MS-DOS;<ref>{{cita libro | apellidos=Evans| nombre=Harold| coautores=Gail Buckland i David Lefer| año=2004| título=They Made America| editorial=Little, Brown & Co| id=ISBN 0-316-27766-5 | idioma = anglès}}</ref> en lloc d'això, la seva memòria (una font pel llibre) indicava la semblança ben coneguda de la interfície. Paterson insisteix que el programari del QDOS era un treball original seu i ha negat haver-se referit al codi dedel CP/M o haver-lo utilitzat de qualsevol altra manera mentre l'escrivia.<ref>{{cita publicación | apellido=Paterson| nombre=Tim| fecha=3 octubre 1994| título=The Origins of DOS| revista=Microprocessor Report| url=http://www.ece.umd.edu/courses/enee759m.S2000/papers/paterson1994-kildall.pdf| fechaaceso=15 abril 2007 | idioma = anglès}}</ref> Després de la publicació del llibre el 2004, demandà els autors i editors per [[difamació]].<ref>{{cita publicación| autor=Associated Press| fecha=3 febrer 2005| título=Programmer sues author over role in Microsoft history | publicación=USA Today| url=http://www.usatoday.com/tech/news/2005-03-02-ms-coding-dis_x.htm|fechaacceso=15 abril 2007 | idioma = anglès}}</ref> El cas es remunta a una demanda presentada per Paterson contra Evans el 2004, després que aquest últim escrigués al seu llibre ''They made America'' que el suposat inventor del DOS (que després li hauria venut a Bill Gates, a qui hauria servit de base pel seu sistema operatiu Windows) en realitat havia pres la idea del CP/M (Control Programming/Monitor).<ref>{{cita publicación| autor=Redacció de Noticiasdot.com| fecha=31 juliol 2007| título= ¿Y quien inventó el DOS? |url=http://www.noticiasdot.com/wp2/2007/07/31/%C2%BFy-quien-invento-el-dos/||idioma = castellà}}</ref>