Musafírides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: romandre casi un > romandre quasi un |
||
Línia 94:
L'emir djustànida es va refugiar a les terres del [[daylamita]] Asfar de Rayy i Kazwin, qui va enviar al [[Ziyàrida]] Mardawij contra Muhammad, però Mardawij es va aliar a Muhammad i va derrotar i matar Asfar. El [[941]] els dos fills de Muhammad, Marzuban i Wahsudan, es van fer amb el control de Shamiran i van empresonar al pare, i es van repartir els dominis: Wahsudan va quedar amo del Tarum (amb Shamiran) i Marzuban va anar a les terres a Azerbaidjan i a Armènia.
Marzuban va passar a l'Azerbaidjan on des el [[926]] els sadjides havien començat la descomposició del seu poder enfrontats amb el cap [[kharigita]] kurd Daysam ben Ibrahim, i el [[Gilànida]] Lashkari ben Mardi, suportats alternativament pel Ziyàrida Wushmgir. Lashkari va morir en lluita a Armènia i Daysam fou traït pel seu ministre Abul Kasim Ali ben Djafar, que es va aliar amb Marzuban (que com ell era [[batinita]], una branca [[ismaïlita]]). Marzuban es va apoderar de [[Tauris]] (Tabriz) i [[Ardabil]] i finalment va obligar a Daysam a rendir-se (va rebre un petit feu al Tarum). Marzuban va estendre el seu domini cap al nord, fins a [[Derbent]] incloent l'[[Arran]]. El [[943]] els russos van arribar a la regió del Arran i es van apoderar de [[Bardaa]] on van romandre
Va deixar hereu al seu germà Wahsudan però es va oblidar d'anul·lar el testament a favor dels seus tres fills grans Djustan, Ibrahim i Nasir (el petit Kay Khusraw ben Marzuban no hi fou inclòs). Els caps militars van reconèixer a aquestos fills. Djustan finalment fou reconegut com a únic emir però només li va interessar el seu harem. El general Djustan ben Sharmazan es va revoltar a [[Urmia]] i va proclamar a Ibrahim, amb el qual va ocupar [[Maragha]]. El [[960]] es va rebel·lar a [[Gilan]] el nét del califa Al-Muktafi, de nom Ishak ben Isa, que es va proclamar califa amb el nom de Al-Mustadjir billah, però Ibrahim i el general Djustan el van derrotar el Mukan ([[Mughan]]). Wahsudan va donar suport a Nasir, el tercer germà (que fins llavors era favorable a Djustan que romania senyor d'una part dels dominis). Djustan i Nasir van anar a Shamiran convidats per Wahsudan, però allí foren traïdorament empresonats i Wahsudan va enviar a l'Azerbaidjan al seu fill Ismail ben Wahsudan. Mentre Ibrahim, que governava a [[Dwin]], a [[Armènia]], va simular un atac a Shamiran el [[961]] i Wahsudan va fer matar els presoners. Però Ismail va morir a Ardabil i Ibrahim va poder reunificar les possessions musafírides i va atacar Shamiran, d'on Wahsudan va fugir cap al [[Daylam]]. Però el seu general Sharmazan ben Mishki va derrotar a Ibrahim, que, abandonat pel seu exèrcit, va haver de refugiar-se amb el seu cunyat buwàyhida Rukn al-Dawla (casat amb una germana). Així Wahsudan tornava a recuperar el poder però Rukn al-Dawla va donar un exèrcit a Ibrahim sota comandament del seu ministre Ibn al-Amid, que va reinstal·lar a Ibrahim i el va ajudar a sotmetre els kurds i a Djustan ben Sharmazan que s'havia fet amb part del poder i Wahsudan només va conservar el Tarum, [[Zandjan]], [[Abhar]] i [[Suhraward]] (els tres districtes darrers conquestes que havia fet Wahsudan); potser inclòs va perdre Tarum per algun temps. Ibn al-Amid fou cridat a Rayy i els afers van començar a anar malament. Vers el [[979]] Ibrahim fou enderrocat per els emirs [[rawwàdides]] que governaven a [[Tauris]] o Tabriz. Abul Haidja ben Ibrahim va conservar el poder a Dwin (a l'única font armènia disponible, Esteve Asolik, l'esmenta com Ablhadj Delmastani) i va fer una expedició a Armènia el [[892]] cridat pel rei Mushel de [[Kars]], però fou rebutjat per profanar esglésies; llavors va ser derrotat per Abu Dulaf al-Shaybani (a Esteve Asolik Abutlup), emir de [[Goltn]] (amb capital a Orduad o [[Ordubad]]) que va ocupar Dwin. El rawwàdida Abul Haidja Husayn (a [[Esteve Asolik]] se'l esmenta com Abhladj ben Rovd, emir de l'[[Atrapatakan]], és a dir de l'[[Atropatene]]), va derrotar a Abu Dulaf i li va prendre Salar, Goltn amb Ordubad i Dwin el [[987]]. Abu Dulaf va anar a Armènia i Bizanci buscant ajuda per recuperar el poder fins que fou assassinat pel seu criat quant era a la província armènia d'[[Uti]].
|