Tàrent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: si be els > si bé els
m Corregit: ciutat casi sense > ciutat quasi sense
Línia 159:
Des de llavors Tàrent va quedar subjecte a Roma, però la ciutat va romandre formalment independent i els ciutadans tenien les seves pròpies lleis i van conservar les terres. Una legió romana es va estacionar a la ciutat. Els romans la van anomenar '''''Tarentum'''''.
 
Durant la primera guerra púnica els tarentins van proveir de vaixells als romans. A la segona guerra púnica la ciutat fou una estació militar romana. [[Anníbal]] va planificar ocupar la ciutat per assegurar-se les comunicacions amb Àfrica i el partit cartaginès a la regió va obrir negociacions amb el cap cartaginès després de [[Cannas]], però la guarnició romana a la ciutat va impedir qualsevol intent, fins que el [[212 aC]] els caps del partit cartaginès, Nico i Filemenos, van prendre el poder i van reduir a la guarnició romana a la ciutadella i com que l'atac va fracassar la ciutadella fou assetjada per mar i terra; el setge va durar dos anys doncs els assetjats podien rebre alguns subministraments per naus romanes que trencaven el bloqueig; una flota enviada per Roma sota comandament de Quintius fou derrotada pels tarentins. El [[209 aC]] Fabi va anar contra la ciutat i la va assetjar i es va establir al nord de la ciutat, podent entrar en contacte amb Livius, comandant de la ciutadella. Però accidentalment els romans van poder sorprendre i ocupar la ciutat casiquasi sense lluita i la guarnició cartaginesa fou exterminada junt amb molts habitants que havien afavorit als cartaginesos. Livi va respectar els monuments i edificis si be va transferir a Roma l'estàtua d'Hèrcules de Lysippos que va adornar el Capitoli. Es va fer un gran botí incloent molt d'or. Durant els intents cartaginesos d'ocupar la ciutat, els setges i la reconquesta romana, la ciutat va quedar malmesa. Fabi es va oposar a reduir la ciutat a la mateixa condició que Capua, i la decisió final es va posposar al final de la guerra, però no se sap quina va ser la decisió final del senat, però apareix en el període següent retenint encara part de la seva llibertat com a ciutat federada i aliada.
 
Un [[pretor romà]] fou enviat al sud d'Itàlia i va tenir residència generalment a Tàrent. El pretor ''L. Postumius'' va investigar el [[185 aC]] els ritus de les bacanals que es feien a la ciutat, tant entre els ciutadans com entre els esclaus.