Albarrasí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: data) si be això > data), si bé això |
m Corregit: no dona la > no dóna la |
||
Línia 25:
Sota els musulmans portava el nom de '''Shantamariyyat al-Shark''' (Santa Maria de l'Est) en contraposició a '''Shantamariyyat al-Gharb''' (Santa Maria de l'Oest) la moderna Faro. El nom que ha perdurat deriva de la família berber hawwara dels Banu Razin (''al-Banú-Razín''), que va dominar la regió anomenada [[Sahla]], la comarca a l'entorn de la ciutat; l'ancestre de la família fou Razin al-Burnusi, que havia arribar a la península amb Tarik ibn Ziyad; no obstant aquesta filiació es discutida. Els [[Banu Razin]] van governar Sahla amb més o menys fidelitat als omeies i són esmentats als texts a partir del 957/958 quan Marwan ibn Hudhayl ibn Razin, que estava revoltat a Sahla, es va sotmetre a [[Abd al-Rahman III]]. El març del 972 els quatre fills de Marwan ibn Hudhayl ibn Razin van obtenir la partició de l' ''amal'' patern en el districte de Sahla per part del califa [[al-Hakam II]], amb el consentiment de Yahya ibn Hudhayl ibn Razin i els seus nou fills; el 974, mort Yahya, els 9 fills van rebre també l' ''amal'' patern del califa. Amb l'enfonsament del califa [[Hudhayl ibn Khàlaf ibn Razín|Abu Muhammad Hudhayl ibn Abd al-Malik ibn Khalaf ibn Lubb ibn Razin]] conegut com Ibn al-Asla, es va proclamar independent (1012/1013) amb títol d'[[hadjib]] i [[lakab]] de Izz al-Dawla i Dhu l-Majdain, i va fundar la xicoteta [[taifa de Sahla]] coneguda generalment avui dia com a [[taifa d'Albarrasí]] del nom d'aquesta família. Fou confirmat en la possessió per [[Sulayman al-Mustain]], anomenat el califa dels berbers, encara que després li va fer recriminacions potser per no ajudar-lo activament. Des de 1013/1014 el nom de la capital comença a ser esmentat com a Shantamariyya, nom que abans no havia aparegut (només s'esmentava el nom Sahla) el que suggereix la presència d'una comunitat mossàrab.
Es va mantenir allunyat de les guerres entre petits regnes i va fer front a [[Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí|al-Mundhir I]] de [[emirat de Saragossa|Saragossa]] que volia annexionar el territori. Es diu que va aportar molta prosperitat a la regió de Sahla. Va morir el 1044/1045 després de més de 30 anys de regnat, i el va succeir el seu fill [[Abd-al-Màlik ibn Hudhayl]] amb el lakab de Husam al-Dawla; va tenir un llarg regnat de 58 anys; va enfrontar els primers atacs cristians i Ibn al-Kardabus diu que [[Ferran I de Castella]] (1037-1065) va saquejar la capital (no
Posteriorment fou ocupada per [[Pedro Ruíz de Azagra]], noble del [[regne de Navarra]], qui amb el seu llinatge va fer d'aquesta ciutat la seu de la [[senyoria d'Albarrasí]], independent de [[Corona de Castella|Castella]] i d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] des del [[1170]], arribant fins i tot a crear un bisbat propi el 1172, però per la confusió que existia sobre les antigues demarcacions eclesiàstiques se li va donar el títol de l'antiga seu d'[[Ercavica]] (o Arcavica) i després es va rectificar al títol de ''Segobriga''. La tradició diu que la ciutat li fou concedida a Pedro Ruíz per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Muhammad ibn Mardanix]] el rei Llop; després dels Azagra van governar els Lara. Després del fracàs de conquesta per part de [[Jaume el Conqueridor]] el [[1220]], fou [[Pere el Gran]], a qui li havia estat adjudicat pel [[Tractat d'Ágreda (1281)|tractat d'Ágreda]]<ref>{{es}} Carlos Ayala Martínez, ''[http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)]''</ref> de [[1281]], qui [[Conquesta d'Albarrasí|va conquerir la senyoria]] el [[1284]] o [[1285]] a [[Joan II Nunyez de Lara]], i el feu va passar definitivament a la [[corona d'Aragó]] el [[1300]].<ref> 1370 a l'Enciclopèdia de l'Islam, IX, pàg. 317 </ref> No consta la presència de [[mudèjars]] (musulmans sota domini cristià).
| |||