Jacques Lacan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: no dona mai > no dóna mai |
m Corregit: conjunt complexe constituït > conjunt complex constituït |
||
Línia 108:
Una de les aportacions de Lacan a la psicoanàlisi és la seva temptativa d'integrar-la a la perspectiva estructuralista. Lacan afirmà en nombroses ocasions<ref>"Perspectives structurales", a "La psychanalyse", 1961, N° 6, pp. 111-147.</ref> que deu la seva concepció de l'estructura a [[Claude Lévi-Strauss]]. La tesi de l'antropòleg, '[[Les estructures elementaries del parentiu]]' (Les structures élémentaires de la parenté), és l'obra contemporània de Lacan més citada en els seus seminaris.<ref>Collectif, Index des noms propres et titres d'ouvrages dans l'ensemble des séminaires de Jacques Lacan, EPEL, Paris, 1998, p 66.</ref> És evident, doncs, i cal admetre que, l'estructura de Lacan i l'estructura de Lévi-Strauss són les mateixes, i que ambdues tenen un interès per allò que s'exposa en l'obra de l'antropòleg.[[Fitxer:BorromeanRings.svg|thumb|right|[[Nus borromeu|Nus Borromeu]]; il·lustra la implicació del Real, del Simbòlic i de l'Imaginari, segons la teoria lacaniana.]]
La següent definició il·lustra d'una forma sintètica el sentit amb què l'antropologia francesa entén el concepte de l'estructura: «Les institucions humanes són estructures on e tot, és a dir, el principi regulador, que es pot donar abans de les parts, com a conjunt
Segons Lacan, aquest principi regulador, l'estructura del subjecte, és la implicació de tres funcions: el Real, el Simbòlic i l'Imaginari (l'R.S.I.). L'any 1972, Lacan representarà aquesta triple implicació de les funcions Real, Simbòlic i Imaginari mitjançant el [[nus borromeu]] (''le nœud borroméen''). És igual quin dels tres anells sigui trencat perquè el nus no es mantingui unit. El «trípode R.S.I», com Lacan l'anomenarà, formarà part del conjunt conceptual lacanià. És una intuïció fonamental de Lacan que li servirà en l'anàlisi i l'estudi dels fenòmens psíquics.
| |||