Correggio: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: del exercit de > del exèrcit de
m Corregit: capità del exercit del > capità de l'exèrcit del
Línia 52:
Giberto III fou l'únic dels homes que va tenir descendència. El [[1299]] fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara i Campegine. El [[1303]] fou senyor de Parma amb el títol de "Defensor de la República i conservador de la pau", però fou expulsat el [[1308]]. El 1304 fou proclamat senyor sobirà de [[Piacenza]] però en fou expulsat al cap de poc; va recuperar el poder a Parma i el va ocupar a Cremona el [[1312]] amb el títol de "podestà dels mercaders" i amb suport dels güelfs però fou enderrocat pels parmesans i els de Cremona que van donar la senyoria al rei Robert de Nàpols; el [[1316]] va tornar a dominar Cremona però la va perdre al cap de poc. El [[1304]] va rebre de la comuna de Reggio els feus de Campagnola, Fabbrico, Bodollo i Bosco dell'Argine a canvi d'un tribut anyal; el [[1311]] va rebre la investidura imperial del feu de [[Guastalla]] i Colorno. Fou també patrici de Parma; el [[1310]] l'emperador el va fer cavaller: fou vicari imperial de Reggio ([[1311]]-[[1312]]), capità general de Parma, Cremona i de la Lliga Güelfa de Llombardia des el [[1314]] i confirmat el [[1319]] en el darrer càrrec; fou vicari de [[Pontremoli]] des el [[1319]]. Estava casat en primeres noces amb Elena Malaspina, filla de Morello Malaspina marquès de [[Mulazzo]]; en segones noces amb una princesa dels [[Caminesi]] o Da Camino, probablement filla de Rizardo IV Caminesi, comte de [[Ceneda]] i Sopra i senyor de [[Treviso]], [[Belluno]] i [[Feltre]]; en terceres noces amb Elena di Langosco filla de Filippone di Langosco, comte Palatí imperial de [[Lomello]] i [[Langosco]], senyor de [[Pavia]] i [[Vercelli]]; i en quartes i darreres noces amb Engelenda (coneguda per Maddalena) Rossi. Va morir a Castelnuovo di Sotto el [[25 de juliol]] de [[1321]]. va deixar dotze fills:
 
* Simone, fill de la primera muller,fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara, Campegine, Campagnola, Fabbrico, Bodollo, Bosco dell'Argine, Guastalla i Colorno; fou també senyor de Brescello del [[1326]] al [[1332]] i al gener del [[1334]]. El [[1326]] va rebre la investidura dels feus de [[Luzzara]], Reggiolo, Suzzara, Borgoforte e San Benedetto Po del cardenal del Poggetto, però va haver de cedir aquest feus al Papa el [[1327]]. Fou patrici de Parma, capità delde exercitl'exèrcit del cardenal llegat Poggetto (des el novembre de [[1322]]), va combatre pels Della Scala o [[Scaligeri]] el [[1324]] i el [[1328]] i fou capità dels seus exercits contra l'emperador i el Papa des el [[1334]]. Es va casar dues vegades, la primera amb Cancelliera Maggi, filla de Matteo Maggi, senyor de [[Brèscia]]; i la segona amb Beatrice della Torre, senyora del feu de Santa Maria a [[Dalmàcia]] , filla de Francesco della Torre, governador d'[[Regió d'Ístria|Ístria]]. Va morir el [[1344]] i va deixar tres fills: Gianfrancesco, anomenat Cagnolo,
Jacopina (repudiada pel seu espòs Ubertino I da [[Carrara]] senyor de Padua per haver estat violada per Alberto della Scala, i que va morir el [[1345]]), i Antònia (morta després del [[1389]]).