Dualitat ona-partícula: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de 1 -> d'1 [[nanòmetre |
m Corregit: Molts Móns]]. És > Molts Mons]]. És |
||
Línia 85:
Com que la partícula en la naturalesa, sigui [[fotó]], [[electró]], [[àtom]] o el que sigui, pot descriure en termes de la solució d'una [[equació diferencial]], típicament de l'[[equació de Schrödinger]], però també de l'[[equació de Dirac]]. Aquestes solucions són funcions matemàtiques anomenades [[funció d'ona|funcions d'ona]]. Les funcions d'ona poden difractar i interferir amb altres o amb si mateixes, a més d'altres fenòmens ondulatoris predictibles descrits en l'[[experiment de la doble escletxa]].
Les funcions d'ona s'interpreten sovint com la [[probabilitat]] de trobar la corresponent [[Partícula subatòmica|partícula]] en un punt donat de l'espai en un moment donat. Per exemple, en un experiment que contingui una partícula en moviment, un pot buscar que la partícula arribi a una localització en particular en un moment donat utilitzant un aparell de detecció que es dirigeix a aquest lloc. Mentre que el comportament quàntic segueix unes funcions déterministes ben definides (com les funcions d'ona), la solució a aquestes equacions són probabilístiques. La probabilitat que el detector trobi la partícula és calculada utilitzant la [[integral]] del producte de la funció d'ona i el seu [[complex|complex conjugat]]. Mentre que la funció d'ona es pot pensar com una propagació de la partícula en l'espai, en la pràctica el detector '' veurà '' o '' no veurà '' la partícula sencera en qüestió, mai no podrà veure una porció de la mateixa, com dos terços d'un electró. Heus aquí l'estranya dualitat: La partícula es propaga en l'espai de manera ondulatòria i probabilística però arriba al detector com un corpuscle complet i localitzat. Aquesta paradoxa conceptual té explicacions en forma de la [[Interpretació de Copenhaguen]], el [[Camí de la Formulació Integral]] o la [[Universos paralelos|Teoria dels Molts
Mentre la [[mecànica quàntica]] fa prediccions precises sobre el resultat d'aquests experiments, el seu significat filosòfic encara es busca i es discuteix. Aquest debat ha evolucionat com una ampliació de l'esforç per comprendre la dualitat ona-corpuscle. Què significa per a un [[protó]] comportar com a ona i com a partícula? Com pot ser un [[antimatèria|Positró]] matemàticament equivalent a un electró movent-se cap enrere en el temps sota determinades circumstàncies, i quines implicacions té això per a la nostra experiència unidireccional del [[temps]]? Com pot una partícula teletransportar a través d'una barrera mentre que una pilota de futbol no pot travessar un mur de ciment? Les implicacions d'aquestes facetes de la mecànica quàntica encara segueixen desconcertant a molts dels que s'interessen per ella.
| |||