Tell Leilan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com [[Apum > com a [[Apum |
m Corregit: sense noticies quan > sense notícies quan |
||
Línia 13:
Llavors se la van disputar Haya-Sumu d'[[Ilansura]], [[Ashkur-Addu]] de [[Karana]], [[Zimri-Lim]] de [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]], Ishme-Dagan d'Ekallatum i segurament el mateix Qarni-Lim d'Andarig. Fou ocupada pels elamites sota el general [[Kunnan]], que la van tenir uns cinc anys. Una guarnició d'[[Eshnuna]] es va establir a la ciutat.
Els elamites van perdre la ciutat segurament en una dura lluita (per les restes arqueològiques amb dipòsits de cendra i terres cremats al palau) vers el 1765 aC a mans d'[[Atamrum]] de'[[Allahad]] que la va dominar fins vers 1761 aC i després el seu fill Himdiya; el palau que havia estat damnat, fou reconstruït. De vers el 1761 aC a 1750 aC no hi ha cap informació sobre la ciutat; la situació sembla haver-se estabilitzat. Els documents trobats al palau esmenten tres governants, que semblen pertànyer a una nissaga originada en Dari-Epuh, que si va ser rei seria en el període sense
En aquest temps el territori de la ciutat era relativament petit, limitat a la plana del Khabur, i es van fer campanyes cap al est i al sud i hauria arribat a estendre la seva àrea fins a Hamoukar. Els seus reis es titulaven com abans "reis d'Apum". El rei Mutija hauria succeït al seu germà Dari-Epuh vers el 1750 aC. Mentre estava al poder els seus dos nebots dirigien les marques frontereres. Un d'aquestos nebots, Till-Abnu, el va succeir en el tron en data desconeguda, i va renovar un tractat amb els comerciants d'Assur que vivien en un barri separat (n'havien estat expulsats durant l'ocupació elamita). El va succeir vers el 1728 aC el seu germà <ref> hi ha erudits que pensen que fou un usurpador </ref> Akun-Ashar o Iakun-Asar (Jakun-Asar).
| |||