Mazdak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fora del imperi i > fora de l'imperi i |
m Corregit: si be sens > si bé sens |
||
Línia 3:
El moviment fou fundat per Zaradusht (o Zardusht) fill de Khurragan, ''mobadh'' o gran ''mobhad'' (sacerdot zoroastrià) de Fasa al Fars. Tot i la identitat de nom amb Zarazustra o [[Zaratustra]] ([[Zoroastre]]), fundador del zoroastrisme, no hi ha cap relació. Inicialment els membres de la secta foren anomenats Zaradushtakans.
Christensen identifica a Zaradusht amb un maniqueu de nom Bundos que sota [[Dioclecià]] al final del segle III va aparèixer per Roma sostenint opinions contràries a la resta de maniqueus i va marxar a Pèrsia a difondre la seva doctrina on el seu grup fou anomenat "els de la religió justa" (''derist-denan''). Bundos seria un títol honorífic que ve de ''buyndk'', en mitjà persa "venerable", i per tant considera que el mazdaquisme seria un moviment reformista maniqueu. Però Klima els considera dos personatges diferents i Yarshater suposa que Zaradusht hauria viscut al segle V, ja que hauria coincidit amb el mil·lenari de Zoroastre calculat vers l'inici del segle V. Diversos estudiosos veuen en el moviment un origen zoroastrià més que maniqueu, si
Ibn al-Nadim diu que la secta fou fundada per Mazdak al-Kadim (el Vell) i que els seus membres vivien en comunitat gaudint dels plaers de la vida, menjant i bevent en esperit d'igualtat, i compartint les dones i la família, intentant sempre fer bones accions, sent hospitalaris i evitant vessar sang. Aquest Mazdak el Vell seria una anys anterior a l'altra Mazdak, Mazdak el Jove, esmentat per Ibn al-Nadim, que apareix al temps de Kobad I com a cap de la secta; algunes fonts l'esmenten com a fill de Bamdah (el que aixeca el sol). Hauria estat un ''mobhad'' i Christensen l'identifica amb el bisbe maniqueu Indarazar <ref>Teòfanes l'esmenta com Indazaros </ref> que segons [[Joan Malales]] fou mort pel rei de Pèrsia el [[527]], el nom del qual derivaria de ''andarzgar'' (mestre); Klima en canvi pensa que si Mazdak era un adjectiu epítet, Indarazar seria el seu nom verdader, però com que Indarazar era maniqueu i generalment no s'accepta aquesta condició en els mazdequites, no passa de ser una teoria. Al final del segle V, sota [[Peroz I]] (Firuz I 457-484) hi havia hagut una sèrie de desastres (sequera, fam de set anys, i la greu derrota del [[484]] davant els [[heftalites]]) que van fer néixer un sentiment apocalíptic; els conflictes interns i externs delmaven a la noblesa que perdia la seva posició privilegiada; la pèrdua de poder de la noblesa interessava tant al poble com a la monarquia, i el rei s'hauria inclinat cap als zaradushtakans o mazdequites que el podien sostenir contra la noblesa. Les opinions sobre si els afavoria per convicció o per interessos polítics no està resolta i potser les dues coses van tenir la seva importància.
| |||