Mudgal: diferència entre les revisions

La fortalesa existia almenys en el temps dels [[Yadaves]] de Deogiri ([[Dawlatabad]]) i dels [[Kakatiyes]] de [[Warangal]], i es sospita que fou construïda pels primers. Després de la conquesta de Dawlatabad el [[1295]], els sultans de Delhi es van interessar per la seva conquesta i [[Malik Kafur]] la va ocupar junt amb Raichur en la seva expedició contra els kakatiyes, però no se sap si els musulmans la van retenir gaire temps. Quan els [[bahmànides]] es van establir a [[Gulbarga]], Mudgal formà part sota el fundador [[Ala al-Din Hasan Bahman Shah]] (1347-1358) de la província (''tarafa'') de [[Ahsanabad-Gulbarga]] (junt amb Raichur), però després va canviar sovint de mans i fou disputada per [[Vijayanagar]] que la va ocupar sota Bukka I, sent perduda el [[1366]] en la guerra contra els bahmànides en la que aquestos van utilitzar per primer cop els canons. Llavors les defenses de la fortalesa foren adaptades als atacs artillers. Sota [[Devaraja I]] (1406) es va reprendre la lluita ("Guerra de la Filla de l'Orfebre", per una noia jove que volia el raja) i els bahmànides en van sortir triomfants i Devaraja va haver de pagar una indemnització, donar la seva filla en matrimoni a [[Tadj al-Din Firuz Shah]] (1397-1422), i cedir com a dot la fortalesa de Bankapur a l'oest del doab. Però les lluites van continuar més tard i Devaraja II va reconquerir Mudgal el 1442/[[1443]], si bebé la perdre un temps després. La pèrdua de poder dels bahmànides sota [[Shihab al-Din Mahmud]] (1482-1518) va donar pas al domini [[adilshàhida]] a Mudgal, que va conservar el fort tot i els atacs de Vijayanagar. La posició musulmana no va quedar assegurada fins al [[1565]] quan els sultanats aliats, van esclafar a l'exèrcit hindú a [[Talikota]]; després ja va perdre el seu paper estratègic. Va restar sota els adilshàhides del [[sultanat de Bijapur]] fins a la conquesta [[Imperi Mogol|mogol]] el [[1686]].