Moçambic: diferència entre les revisions

[[Vasco da Gama]] va arribar al que avui és Moçambic al [[1497]]. Els portuguesos, atrets per l'or, es van dirigir cap al seu origen i el 1530 van fundar [[Rios de Sena]], el [[1537]] [[Tete (Moçambic)|Tete]], i el [[1544]] [[Quelimane]]. [[Sofala]] fou ocupada el [[1505]]. El [[1607]] Portugal va obtenir la concessió de les mines d'or de l'Imperi Monomotapa. El [[1627]] el monomotapa Capranzina fou deposat i substituït pel seu oncle Mavura, que fou batejat i es va declarar vassall del rei de Portugal. Els reis monomotapes van governar fins a finals del [[segle XVII]], quan foren substituïts per la dinastia shona dels [[Chingamira|chingamires]], que governaven el regne de [[Butua]]. Els portuguesos s'estengueren també pel Zambezi, per comerciar amb el marfil, i van arribar a acords amb els regnes [[maravi]] (o marave); els colons portuguesos foren coneguts com a ''prazeiros'', pels ''prazos'', grans hisendes que constituïen autèntics petits estats. Els portuguesos es van aliar als estats maravi i van ampliar la seva influència. El poder dels ''prazeiros'' va durar fins a la segons meitat del segle XIX quan van arribar les grans companyies europees, poc interessades en esclaus i ivori, i van imposar el model de grans explotacions agrícoles amb treball forçat pels indígenes. El decret del comissari reial Antonio Enes, va imposar l'ocupació efectiva de les terres dels ''prazos'' i com que no era possible, molts ''prazeiros'' van haver de vendre les terres a les companyies europees o bebé van haver de subarrendar-les.