Sati Beg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: si be aquest > si bé aquest |
m Corregit: conegut con Shaykh > conegut com a Shaykh |
||
Línia 1:
'''Al-sultana al-radila Sati Beg Khan Khallad Allah Mulkaha''' (morta després de 1345) fou una princesa [[ilkhànida]] que va arribar a ocupar el tron de [[Pèrsia]] del 1338 al 1339 i com a consort del 1339 al 1343 (en rebel·lió de 1343 a vers 1346). Era germana uterina de l'[[Il-khan]] [[Abu Said Bahadur Khan]].
Quan el seu germà va pujar al tron el 1316 fou promesa a l'[[amir Coban]], un dels personatges més poderosos de la cort que exercia la regència; la boda es va fer el 1319 i d'aquest matrimoni va néixer un fill de nom [[Surgan]]. Quan Coban i el khan van entrar en conflicte el 1327, Sati Beg fou tornada al Il-khan amb el seu fill Surgan. El [[24 d'agost]] de [[1327]] Abu Said va ordenar l'execució del visir [[Dimaskh Khwadja]] a [[Sultaniya]] i va dictar una orde per l'extermini de tota la família [[cobànida]]. En aquest moment el cap de família, [[Amir Coban]], estava en campanya al [[Khurasan]], que al saber la notícia es va dirigir a l'oest; va intentar una mediació amb el khan que va fracassar i llavors les forces que el seguien van desertar i va haver de fugir cap a [[Herat]] on fou assassinat pel khan [[kurt]] local [[Malik Ghiyath al-Din]] obeint una orde d'Abu Said (novembre/desembre del [[1327]]). Llavors el Khan es va poder casar amb [[Bagdad Khatun]], filla d'Amir Coban, matrimoni que aquest impedia; Bagdad Khatun estava casada amb el [[djalayàrida]] amir Hasan ibn Amir Huseyn (conegut
Al morir Abu Said el 1335 l'estat es va començar a desintegrar. El 1336 Sati Beg i Surgan es van decantar pel partit del amir [[jalayírida]] [[Hasan-i Buzurg]]. Aquest va agafar el control de Pèrsia occidental, i Surgan fou nomenat governador de [[Regió del Karabakh|Karabakh]] (a l'[[Azerbaidjan]] modern), on ell i la seva mare es van instal·lar. Però quan el nét d'Amir Coban, Hasan-i Küčik (o Hasan Kücük, Hasan el Petit), va derrotar a Hasan-i Buzurg a Alataq (prop de [[Nakhitxevan]]) el [[16 de juliol]] de [[1338]], Sati Beg i Surgan van abandonar al derrotat i van fugir al camp del vencedor. Aprofitant els seus lligams familiars, Hasan-i Küčik la va posar al tron ilkhànida el juliol o agost d'aquell any, si bé la seva autoritat nominal no s'estenia més enllà dels territoris sota control cobànida a la Pèrsia nord-occidental. Hasan-i Buzurg encara controlava Pèrsia sud-occidental i l'[[Iraq]], i va fer aliança amb un altre pretendent del tron ilkhànida anomenat [[Togha Temur]], que dominava el [[Khurasan]], al que va reconèixer com a khan. Togha Temur va sortir del Khurasan l'hivern del 1339 (començaments d'any) i va marxar contra els cobànides, seguint les instruccions de Hasan-i Buzurg, que marxaria darrere seu per donar-li suport. Llavors Hasan-i Küčik va oferir la mà de Sati Beg a Togha; aquest va enviar unes cartes de complaença al cobànida, que aquest va fer arribar a Buzurg, el qual es va sentir traït i va aturar la seva progressió en ajut de Togha; aquest darrer llavors es va veure obligat a retirar-se (juliol de 1339).
| |||