Transició democràtica espanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 46.18.42.248 (discussió) a l'última versió de CarlesMartin |
|||
Línia 60:
===Situació econòmico-social===
Els increments salarials van ser limitats en un intent inútil d'aturar la inflació. L'increment real del cost de la vida va acostumar-se a estar marcadament per sobre de les xifres oficials d'inflació. Donat que molts treballadors necessitaven cada cop més de dues feines, o si més no de nombroses hores extraordinàries , per tal de cobrir les seves necessitats, els conflictes socials van constituir el major problema al que s'enfrontava el govern de Carrero Blanco.
Línia 87:
* Després de prendre possessió com a cap d'estat, el Rei [[Joan Carles I]] ratifica en el seu càrrec al President del Govern del règim franquista, [[Carlos Arias Navarro]], però aquest, massa vinculat al règim anterior, presenta la seva dimissió l'1 de juliol de 1976.
* [[Adolfo Suárez]] és nomenat President del Govern, i és l'encarregat d'entrar en converses amb els principals líders dels principals partits polítics i forces socials emergents.
* El [[15 de desembre]] de [[1976]], es
* L'aprovació d'aquesta norma obre pas a la celebració de les primeres eleccions democràtiques, el 15 de juny de 1977. La '''Unión de Centro Democrático''' ([[UCD]]) és el partit més votat, i encarregat de formar govern. S'inicia el procés de redacció de la Constitució.
* El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional, única institució de l'època de la [[Segona república espanyola|Segona República]] que serà reinstaurada . El 17 d'octubre de 1977 es nomena a [[Josep Tarradellas]] com a President de la Generalitat provisional i a Frederic Rahola com a Conseller de Presidència.
* El 15 d'octubre es publica la llei 46/1977, d'[[amnistia]], que suposa una llei de “punt final”, que eximia als participants del règim [[franquista]] i als defensors i lluitadors per l'establiment d'un sistema democràtic.
* El 6 de desembre de 1978 s'aprova en referèndum la [[Constitució Espanyola]], que entra en vigor el 29 de desembre. Redactada per la ponència integrada pels diputats [[Gabriel Cisneros]] ([[UCD]]), [[Manuel Fraga]] ([[Alianza Popular|AP]]), [[Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón]] ([[UCD]]), [[Gregorio Peces-Barba]] ([[PSOE]]), [[José Pedro Pérez Llorca]] ([[UCD]]), [[Miquel Roca Junyent]] ([[Pacte Democràtic per Catalunya]]) i [[Jordi Solé Tura]] ([[PSUC]]). La nova constitució establiria el sistema de la [[monarquia constitucional]], basada en un [[cap d'estat]] hereditari i un [[president]] de govern escollit democràticament, i un sistema descentralitzat de repartiment de poder anomenat autonòmic.
* Degut a les pressions externes i internes dins de la UCD, a començaments del 1981 dimiteix el president del govern Adolfo Suárez. Durant la celebració de la votació en el Congrés dels Diputats on es preveia l'elecció de [[Leopoldo Calvo Sotelo]], com a successor de Suàrez com a cap de govern, es produeix l'intent de cop d'estat (conegut com el [[23-F]]) protagonitzat pel segrest del [[Congrés dels Diputats]] encapçalat pel [[tinent coronel]] de la [[Guàrdia Civil]], [[Antonio Tejero]] implicat en l'[[Operació Galàxia]], i diversos dirigents de l'[[Exèrcit Espanyol]]: Suposadament [[Alfonso Armada]], el qual fou exonerat en el judici posterior, i [[Jaime Milans del Bosch]] que com a capità general de València ordenà el [[toc de queda]] i tragué els tancs al carrer- entre d'altres.
* La UCD, partit del govern, es desintegra entre 1981 i 1982.
* El Partido Socialista Obrero Español ([[PSOE]]) obté la majoria absoluta en les [[Eleccions generals espanyoles de 1982|eleccions d'octubre de 1982]], amb 202 diputats al Congrés d'un total de 350 escons. És la primera victòria en unes eleccions a Espanya d'un partit d'esquerres des de la prebèl·lica victòria del [[Front Popular]] de l'any [[1936]].
| |||