Antíoc VIII Grip: diferència entre les revisions

El [[116 aC]] el seu mig germà i cosí [[Antíoc IX Cyzicenos]], que havia estat enviat a [[Cyzico]] per Cleòpatra com a precaució, va tornar a [[Síria]] i va esclatar la guerra civil. La dona de Cyzicenos que es deia també Cleòpatra i era mig germana de Tryphaena, fou assassinada de forma dramàtica al temple de Dafne a Antioquia per ordre de sa germanastra, i com a revenja Antíoc IX va fer matar a Tryphaena. Els dos germanastres van acordar el repartiment del país ([[111 aC]]), partició que va durar fins que Grypos fou assassinat pel seu ministre Heracleon el [[96 aC]]. El [[112 aC]] [[Damasc]] es va erigir en regne sota direcció dels grecs de la regió. Els jueus es van apoderar de [[Samària]] el [[109 aC]] i d'Iturea el [[104 aC]], i el [[103 aC]] van atacar [[Ptolemaida]], que al no rebre ajut de cap dels dos reis va demanar auxili al rei làgida de [[Xipre]] Ptolomeu Làtir que no va poder desembarcar per les pressions del rei egipci Alexandre I (Ptolomeu X), si bé sí que va ocupar [[Gaza]], [[Estratonice (Península Calcídica)|Estratonice]] i [[Doira]] els tirans de les quals van acollir a Làtir. L'any següent, en una ofensiva, Làtir va ocupar Ptolemaida però en fou expulsat pels egipcis.

 

 

Antíoc VIII va deixar diversos fills, dels quals quatre van ser després reis: [[Seleuc VI Epifanes]], [[Antíoc XI Epifanes]] Filadelf, [[Felip I Filadelf]], i [[Demetri III Eucàros]]. Una filla, Laodice, es va casar amb Mitridates I Cal·línic de [[Commagena]] en el marc d'un arrengament propiciat pel pare de Mitridates, Sames II; el fill que va néixer de la unió fou més tard el rei Antíoc I Theós de Commagena.