Quentin Crisp: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Hamlet]]. A l'any > Hamlet]]. L'any
m Corregit: va feu un > va fer un
Línia 27:
Després continuà representant el seu espectacle de monòlegs, i va publicar llibres revolucionaris sobre la importància dels costums contemporanis com a formes d'inclusió social en oposició a l'etiqueta, que exclou socialment i es guanyava la vida acceptant invitacions socials i escrivint crítiques de cinema per a revistes i diaris dels [[Estats Units]] i el [[Regne Unit]]. Igual que a Londres, va permetre que el seu número de telèfon fos públic per a conservar amb qualsevol que el truqués. També acceptava les invitacions a sopar de gairebé tothom. Es deia que sopar amb ell era un dels millors shows de [[Nova York]].
 
Durant les dècades dels [[Dècada del 1980|80]] i [[Dècada del 1990|90]] es va guanyar el reconeixement mundial quan [[Sting]] li va dedicar la seva cançó ''[[Englishman in New York]]''. A finals del [[1986]], Sting va visitar a Crisp al seu apartament on van sopar junts i on Crisp li va explicar com havia estat la vida per un home homosexual a la [[Regne Unit|Gran Bretanya]] homofòbica. Sting es va quedar impressionat i fascinat al mateix temps i va decidir escriure la cançó. Crisp fou retratat pel fotògraf [[Herb Ritts]] i fou mencionats als ''Diaris'' d'[[Andy Warhol]]. [[William S. Burroughs]] també va feufer un desafortunat i homofòbic atac verbal a Crisp i a la seva feina, que va ser àmpliament refusat.
 
A la seva autobiografia del [[1995]], ''Take it Like a Man'', [[Boy George]] parla de què sempre s'havia sentit molt proper a Crisp durant la seva infància ja que també havia hagut de suportar problemes similars com a jove homosexual en un entorn homofòbic.