Trànsit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-nteractu +nteraccion)
Línia 9:
En termes generals, hi ha tres enfocaments (i un quart híbrid) per modelar flux de trànsit vehicular:
* Els models macroscòpics s'enfoquen a captar les relacions globals del flux de trànsit, com ara velocitat dels vehicles, flux vehicular i densitat de trànsit. Per la seva naturalesa, són models continus, que fan ús extensiu de [[equació diferencial|equacions diferencials]]. Inclou els models de [[Model gas cinètic|gasos cinètics]] i els [[Model hidrodinàmic|hidrodinàmics]]. [[Dirk Helbing]], [[M. Treiber]] i [[L. A. Pipes]] són alguns dels investigadors de més renom en aquesta àrea. Dins dels models macroscòpics existeixen models purament empírics, anomenats models de capacitat i nivell de servei, que renuncien al plantejament precís d'equacions diferencials i es limiten a establir relacions empíriques entre les principals variables sota control del dissenyador.
* Els models microscòpics s'enfoquen en la descripció del comportament del flux del trànsit vehicular a través de descriure les entitats discretes individuals i atòmiques que interactueninteraccionen unes amb altres (en aquest cas cada vehicle individual). Són models en general discrets. Inclou els models de carro següent i els models amb autòmats cel·lulars (dels quals els més importants són els models [[Model Nagel-Schreckenberg|Nagel-Schreckenberg]] i [[Model Fukui-Ishibashi|Fukui-Ishibashi]]). [[Kai Nagel]], [[Michael Schreckenberg]], [[M. Ban]], [[P. G. Gipps]], [[M. Fukui]] i [[Y. Ishibashi]] són alguns dels grans investigadors en aquesta àrea.
* Els models mesoscòpics (cinètics) defineixen una funció que expressa la probabilitat que un vehicle a determinada velocitat es trobi en un temps en determinada posició. Utilitzen en general mètodes de la [[mecànica estadística]].