Pere Gil Estalella: diferència entre les revisions

Va escriure ''Modo d'ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justícia moren'' (1604),<ref>{{ref-web|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/llibimps16/id/52694|consulta=28-II-2014|títol=Modo d'ajudar a ben morir...}}</ref>, primer llibre signat d'autor reusenc, ''Memorials dels manaments i avisos al parrocos i confessors'' (1598), atribuït al bisbe [[Joan Dimas Lloris]], però en realitat de Gil<ref>{{ref-llibre|cognom=Antonio|nom=Nicolás|títol=Bibliotheca Hiapana Nova|pàgines=165|lloc=Madrid|editorial=apud viduam et heredes Joachimi de Ibarra|any=1788}}</ref> ; ''Sobre els tributs i llur dret en el Principat de Catalunya'', inèdita i publicada en llatí com ''De vectigalibus et eorum jure in Principatu Cathaloniae''; i ''Vida de la madre Estefania de la Concepción, carmelita descalza''. Va traduir del llatí al català l'obra ''La imitació de Crist'' (1621), de [[Tomàs de Kempis]] (''Contemptus mundi''). Va deixar sense publicar les "Vides dels sants de Cathaluña que foren naturals o visqueren o moriren en ella"<ref>{{ref-publicació|cognom=Fàbrega Grau|nom=A.|títol=El P. Pedro Gil SI (+1622) y su colección de vidas de santos|publicació=Analecta Sacra Tarraconensia|data=1958|pàgines=5-25|exemplar=núm. XXXI}}</ref>