Guerra mecanitzada: diferència entre les revisions

La col·locació de cuirassa al voltant d'un tanc no és uniforme; la part frontal normalment està millor cuirassada que els costats o la part del darrere. A causa d'això, la pràctica normal consisteix a mantenir la part frontal mirant a l'enemic en tot moment, el tanc es retira donant marxa endarrere en comptes de donar-se la volta. Conduir marxa endarrere allunyant-se de l'enemic és fins i tot més segur que conduir cap avant apropant-se a ell ja que un sot pot llançar la part frontal del tanc cap a dalt en l'aire, deixant exposada la prima cuirassa dels baixos i fent que el canó deixi d'apuntar al blanc a causa de l'angle limitat de depressió.

 

 

Quan s'usen defensivament, els tancs s'enfonsen sovint en trinxeres o es col·loquen darrere de murs de terra per a incrementar la seva protecció. Els tancs poden disparar uns pocs trets detras de les seves posicions defensives, i després retirar-se (marxa endarrere) a una altra posició preparada més endarrere i conduir darrere dels murs o dintre de les trinxeres. Aquestes posicions poden ser construïdes per les tripulacions dels tancs, però les preparacions són millors i més ràpides si les realitzen enginyers de combat amb bulldozers. La protecció en la part superior, fins i tot si és bastant prima, pot ser molt útil ja que pot ajudar a predetonar els obusos d'infantera i evitar els impactes directes des de dalt, el que pot ser mortal per a un tanc, copejant-los on el seu cuirassa és més prima. En resum, les tripulacions de tancs, troben tants mitjans com els sigui possible per a augmentar la cuirassa dels seus vehicles.