Moviment Democràtic de Somàlia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és un |
m Corregit: al Congres de > al Congrés de |
||
Línia 7:
A finals de [[1991]] el partit es va reorganitzar elegint un nou president: el Coronel Mohamed Nur Aliyou que va trencar amb els aliats politics de Zobo i va formar una milícia efectiva. Es va aliar amb el [[Congrés de la Somàlia Unificada]], facció Aydid, amb la que el [[12 d'agost]] de [[1992]] va formar l'[[Aliança Nacional Somali]] a Bardera junt amb altres dos grups (el [[Moviment Nacional Somali del Sud]] i la facció de Jess de [[Moviment Patriòtic de Somàlia]]) i la seva milícia es va integrar a la milícia comuna ([[Exèrcit d'Alliberament Somali]]). La seva seu principal fou Baidoa.
D'aquest grup es va separar una facció minoritària dirigida per Abdi Muse Mayo que mantenia les aliances de Abdulkadir Mohamed Adan àlies Zobo. L'oposició del MDS a les forces lleials a Barre va provocar que el territori d'aquest quedes dividit en dos parts una al nord–est de Baidoa i una al sud-oest. La facció de Mayo es va aliar al
El [[5 de gener]] de [[1992]] el 21è Comitè dels partidaris de Barre reunit a [[Kishimayu]], va decidir l'eliminació dels clans Rahanweyn i des llavors es van produir sistemàtics atacs contra les milícies de les dues faccions i contra civils, amb saquejos, incendis i assassinats. Les dones amb fills petits eren assassinades perquè així el marit s'hauria de quedar a casa i no podria combatre. Les alternatives foren constants i les forces de Barre i les de les faccions, una d'elles amb l'ajut d'Aydid, van conquerir i perdre Baidoa o parts de la ciutat diverses vegades. Les forces d'Aydid no obstant violaven a les dones Rahanweyn, encara que no les mataven, i eren temudes per la població. Les bases de la vida dels Rahanweyn van quedar reestructurades i es va produir una epidèmia de gana. La gana vista a Baidoa l'estiu de 1992 va portar a la intervenció internacional (vegeu Somàlia del sud-oest).
| |||