Ogassa: diferència entre les revisions

L'existència d'edificació en el romànic amb elements destacables com són les esglésies de Sant Martí de Surroca (s.XII) i de Sant Martí d'Ogassa (s.XI), i que depenien del [[monestir de Sant Joan de les Abadesses]], i les de Sant Julià de Saltor, i Santa Maria de Vidabona, que depenien del [[monestir de Ripoll]], fan evident de l'existència humana en aquella època. Tot i això aquestes terres pertanyien durant l'època medieval a l'esglèsiaesglésia i als senyors feudals.

Es coneix de l'existència d'una fortificació erigida provablement al [[cim de Sant Amand]], o un xic més avall, en un pla conegut com a pla de pena, i que era citada com el [[Castell de Pena]] (castellar de Penna Matricis). Aquesta citació apareix en l'acta de consagració de l'esglèsiaesglésia de Sant Martí d'Aguacia (Sancti Martini de Aguacia) l'any 1024 per l'''Abat Oliva'', encara que pot ser anterior a aquesta data. Aquesta fortificació aglutinava les terres de Sant Martí de Surroca, Sant Martí d'Ogassa, Sant Julià de Saltor, Santa Maria de Vidabona i part de les terres del municipi de Bruguera ([[Ribes de Freser]]). Se sap que la titularitat del castell passa per diversos propietaris al llarg dels segles XI, XII i XIII. L'abat Ramon de Bianya, adquireix els drets del rei [[Pere el Cerimoniós|Pere “el Cerimoniós”]] de les viles d'Ogassa, la Rovira, Bianya i altres l'any 1342, i l'any 1344 n'encomana la custòdia a Pere de Ribes, de la Vall de Ribes. A partir d'aquí no se'n té cap més coneixement. Actualment el castell es troba enderrocat, i es creu que les seves restes puguin ser unes ruïnes localitzades prop del cim de Sant Amand.

* Sant Julià de Saltor. Situada a uns 1.350 m d'altitud al peu del cim de Sant Amand. L'indret apareix esmentat ja a finals del segle IX, però la construcció de l'esglèsiaesglésia data del segle XI, en que depenia del montestir de Ripoll. Avui en dia està parcialment derruïda, i s'hi accedeix per una via des de Campdevànol.