Vegetarianisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Enllaços externs: -> Afegit enllaç Generalitat.
m Corregit: l'Esglèsia > l'Església
Línia 13:
Després de la cristianització de l'Imperi Romà a l'antiguitat tardana, el vegetarianisme va desaparèixer pràcticament d'Europa.<ref>{{ref-publicació | autor = Passmore John | any = 1975 | article = The Treatment of Animals | publicació = Journal of the History of Ideas | volum = 36 | pàgines = 196–201 }}</ref> Diverses ordres de monjos en l'[[Europa medieval]], van restringir o prohibir el consum de carn per raons ascètiques, però cap d'elles de va evitar el peix.<ref>Lutterbach, Hubertus. "Der Fleischverzicht im Christentum," ''Saeculum'' 50/II (1999) p. 202.</ref> També la gent corrent deixava de menjar carn, ous i productes derivats de la llet durant èpoques com per exemple la [[Quaresma]]. En aquesta època el peix era un símbol del cristianisme i per això sí estava permès. Els [[catarisme|càtars]] menjaven poca carn tot l'any, i els més radicals eren vegetarians estrictes.<ref>''La cuina dels càtars'', Jaume Fàbrega, Editorial Cossetània {{ca}}</ref>
 
Al [[segle XVI]], durant el [[Renaixement]], l'EsglèsiaEsglésia catòlica va començar a permetre menjar llet i ous als "dies de peix". Època en què segons alguns autors en alguns llocs el vegetarianisme va ressorgir<ref>Spencer p. 180–200.</ref> i des de llavors cada vegada hi seria més practicat fins als [[segle XIX|segles XIX]] i [[segle XX|XX]].
 
El [[1847]] es va fundar la primera societat vegetariana al [[Regne Unit]],<ref>Spencer p. 252–253, 261–262.</ref> [[Alemanya]], els [[Països Baixos]] i altres països la van seguir. La ''International Vegetarian Union'' ([[Unió Vegetariana Internacional]]), que és la unió de les societats nacionals, va ser fundada el [[1908]]. En el [[món occidental]] la popularitat del vegetarianisme va créixer durant el segle XX primer aduint suposats motius de nutrició i més tard per ètica personal ([[hippy]]isme, etc.), que al canvi de segle s'ha relacionat amb la [[sostenibilitat]] (motius socials, ambientals i econòmiques) i de [[capacitat de càrrega]].