Revisió del 19:07, 18 març 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: com per que -> perquè el ← Edició anterior		Revisió del 11:01, 20 abr 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: diversitat en quant als > diversitat quant als Edició següent →
Línia 94: * '''Òrbites dels planetes''': Els planetes segueixen òrbites el·líptiques al voltant del Sol de baixa [[excentricitat]] i [[inclinació]], és a dir òrbites aproximadament circulars i properes al [[eclíptica\|pla de l'eclíptica]]. El planeta amb una òrbita més excèntrica i inclinada és [[Mercuri (planeta)\|Mercuri]] (e=0.21,i=7°), seguit per [[Mart (planeta)\|Mart]] pel que fa a l'excentricitat (e=0.09) i [[Venus (planeta)\|Venus]] pel que fa a la inclinació (i=3.4°). Els planetes orbiten el Sol a distàncies d'entre 0.39 [[UA]] (Mercuri) i 30 [[UA]] (Neptú a l'[[afeli]]). Aquestes distàncies es donen en [[unitat astronòmica\|unitats astronòmiques]] que corresponen al radi mitjà de la distància Terra-Sol, 150 milions de km. Un altre punt important és que tots els planetes es mouen en el mateix sentit al voltant del Sol, en sentit contrari a les agulles del rellotge. * '''Òrbites dels asteroides''': Els asteroides posseïxen òrbites el·líptiques, però amb una gran diversitat en quant als seus elements orbitals. Existeixen asteroides de tot tipus d'[[inclinació]], [[excentricitat]] i [[semieix major]], però la majoria orbiten a l'interior del [[cinturó d'asteroides]]. En aquesta regió, situada entre les òrbites de Mart i Júpiter (entre 2.1 i 3.3 [[UA]]) es concentra el 90% dels asteroides del sistema solar. Sent com són cossos en general petits, les seves òrbites es veuen força pertorbades per la gravetat dels planetes, especialment per la de [[Júpiter (planeta)\|Júpiter]]. Un grup d'asteroides, els [[asteroide troià\|asteroides troians]] comparteixen òrbita amb aquest planeta i es troben situats a les posicions d'equilibri constituïdes pels [[punt de Lagrange\|punts de Lagrange]] L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub> (a +60° i -60° d'anomalia). També es coneixen asteroides troians, encara que en nombre molt més reduït, dels planetes [[Mart (planeta)\|Mart]] i [[Neptú (planeta)\|Neptú]]. * '''Òrbites dels satèl·lits''': Els grans satèl·lits naturals orbiten al voltant dels planetes en òrbites el·líptiques, de forma aproximadament circular i properes al pla de l'equador del planeta. Aquest és el cas dels grans satèl·lits dels planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú). Existeixen, però, algunes excepcions notables. Les òrbites de la [[Lluna]] i [[Tritó (satèl·lit)\|Tritó]] (satèl·lit de Neptú) són més properes al pla de l'eclíptica que al pla de l'equador del planeta. Aquest últim també presenta una [[òrbita retrògrada]] (moviment en sentit contrari a la rotació del planeta), per la qual cosa es pensa que Tritó és un cos capturat per la gravetat de Neptú posteriorment a la seva formació. [[Febe (satèl·lit)\|Febe]] (satèl·lit de Saturn) també té una òrbita retrograda que es creu deguda la captura gravitacional d'aquest cos per Saturn. Els satèl·lits petits presenten més varietat en les seves òrbites, que poden ser més excèntriques. En els planetes exteriors és comú trobar satèl·lits de petita mida que comparteixen la mateixa òrbita (satèl·lits '''coorbitals''') i que es mantenen als punts de Lagrange (L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub>) respectius. També és comú trobar òrbites retrògrades. [[Caront (satèl·lit)\|Caront]], un dels satèl·lits de Plutó, és tan gran que forma un planeta doble amb el seu primari. Els dos astres orbiten al voltant del [[centre de masses]] del sistema que es troba fora de la superfície de Plutó.

Òrbita: diferència entre les revisions