Luci Afrani (cònsol 60 aC): diferència entre les revisions

Fou partidari de [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] i el [[77 aC]] fou un dels llegats d'aquest en la [[guerra de Sertori]], i més tard oficial de Pompeu a la guerra contra [[Mitridates VI Eupator]]. En tornar Pompeu a Roma va voler obtenir el consolat per Afrani, i ho va aconseguir tot i fer front a una gran oposició. Afrani fou cònsol probablement el [[60 aC]], però no va poder fer res per Pompeu i el seu consolat fou ineficaç, ja que no estava dotat per les coses polítiques tot i que tenia una bona predisposició pels afers militars; el [[59 aC]] va rebre la província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] i sembla que va obtenir algunes victòries sobre els gals perquè va obtenir els honors del triomf.

 

 

En esclatar la guerra civil el [[49 aC]] Afrani era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a Petreu per oposar-se a [[Juli Cèsar]] que s'acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Si bé al principi obtingueren alguna victòria finalment foren derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi fou concedit a canvi de llicenciar les seves tropes i de no servir mai més contra ell. Afrani no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a [[Dirraquium]] ''(Dyrrhachium)'', on alguns aristòcrates el van acusar de traïció, però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la [[batalla de Dyrrhacium]] Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l'amo de la mar, però el seu consell no fou seguit.