Revisió del 03:33, 10 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: com ''Timonion > com a ''Timonion ← Edició anterior		Revisió del 14:53, 20 abr 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: la crisis econòmica > la crisi econòmica Edició següent →
Línia 71: Sota domini otomà, Kastamonu va quedar relativament aïllada en estar allunyada de les principals rutes. Pràcticament cap viatger va passar per Kastamonu entre el segle XV i el XIX. certament no hi va estar [[Ewliya Celebi]], i encara que Ahmad Pasha Bonneval hi va viure exiliat per un temps a la meitat del segle XIX, no en va deixar cap descripció. [[W. F. Ainsworth]] el [[1839]] va dibuixar un plànol de la fortalesa; segons diu aquest els habitants cristians havien estats expulsats vers el [[1730]] encara que després havien pogut tornar i hi havia 160 famílies gregues i 20 armènies (unes 1000 persones) al voltant de 12.000 habitants. [[V. Cuinet]] al final del segle XIX estimava els habitants en 13.200 musulmans 1795 grecs i 572 armenis basat en estadístiques oficials.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Houtsma \|nom=Martin Theodor \|títol=The Encyclopædia of Islam: A Dictionary of the Geography, Ethnography and Biography of the Muhammadan Peoples \|volum=vol. IV \|url= \|llengua=anglès \|editorial=E. J. Brill \|data=1936 \|pàgines=643 \|isbn=}}</ref> Després de la [[I Guerra Mundial]], la ~~crisis~~crisi econòmica i la manca de comunicacions ferroviàries va marginar la ciutat. El Codi Revolucionari del Vestit es va iniciar a Kastamonu el [[23 d'agost]] de [[1925]]. Ataturk va fer la seva visita històrica a la ciutat i va visitar la seu del [[Partit Republicà del Poble\|Cumhuriyet Halk Partisi]], avui un Museu. Kastamonu no es va desenvolupar fins a partir dels [[dècada de 1960\|anys seixanta]], quan van millorar les carreteres i va sortir del seu aïllament. == Personatges il·lustres ==

Kastamonu: diferència entre les revisions