Itàlia romana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: si be no > si bé no |
m Corregit: inclòs quant la > inclòs quan la |
||
Línia 28:
Entre els que tenien ciutadania hi havia els que la tenien amb ple dret i els que la tenien sense dret a sufragi (dret que sovint van anar obtenint, com per exemple els sabins que el [[290 aC]] van obtenir la ciutadania sense sufragi, però van obtenir aquest dret el 268 aC; altres exemples posteriors foren ''Formiae'', ''Fundi'' i ''Arpinum'', que finalment van rebre el dret de sufragi el [[188 aC]].
Entre els aliats i havia els socis o federats, que eren la majoria, normalment procedents de nacions i ciutats sotmeses voluntàriament a Roma, o que havien obtingut tractats favorables. La condició de soci o feudatari era variable: alguns eren en teoria iguals a Roma (''aequum foedus''), altres eren quasi subjectes. Exemples de tractats igualitaris foren [[Heraclea de Lucània]], [[Nàpols|Neàpolis]] de Campània, els [[carmets]] d'Úmbria i les ciutats del [[Latium]]. ''Laurentum'' va anar renovant el tractat igualitari fins al final de la República. La independència era nominal i Roma tenia l'exclusivitat de les relacions exteriors i la defensa, però internament gaudien de completa autonomia; les tropes que eren posades per aquests estats o ciutats a disposició de Roma, combatien a les legions sota els seus propis estendards, com auxiliars; conservaven les seves lleis i tribunals; inclòs
Similar als aliats eren les [[colònia llatina|colònies llatines]], és a dir una [[colònia romana]] que no gaudia dels drets de ciutadania, però tenien la mateixa condició que les ciutats aliades del Latium. Les primeres colònies foren comunes de romans i llatins i les darreres es van formar quant ja la [[lliga Llatina]] feia temps que havia desaparegut ([[338 aC]]).
| |||