Barthélemy d'Eyck: diferència entre les revisions

Els historiadors de l'art més aviat han preferit veure els pintors del cercle del rei en l'aprenentatge de la tècnica flamenca de Colantonio, un posicionament què ha portat la italiana Fiorella Sricchia Santoro i la francesa Nicole Reynaud a afirmar que Barthélemy d'Eyck hauria acompanyat el seu mecenes en aquestes estades. En tot cas, està contrastada la presència del seu padrastre Pierre du Billant a [[Nàpols]] el 1440. Aquestes mateixes historiadores pensen que va realitzar alguns fulls de les miniatures de la ''Crònica Cockerell'' durant la seva estada.{{sfn|Sricchia|1987|p=194}} També podria haver acompanyat el rei en el moment de la seva escala a [[Gènova]] el 1438 en el transcurs del viatge cap a Nàpols, on hauria vist el Tríptic Lomellini de [[Jan van Eyck]] avui desaparegut. Però les opinions discrepen sobre la fi del sojorn. Segons Sricchia Santoro i l'historiador [[Carlo Ginzburg]],<ref name="Ginzburg">{{citar ref-publicació|cognom=Ginzburg|nom=Carlo|cognom2=Bouniort|nom2=Jeanne|títol=Le peintre et le bouffon: le « Portrait de Gonella » de Jean Fouquet|publicació=Revue de l'Art|data=1996|exemplar=111|pàgines=pp.25-39|llengua=francès}} </ref> hauria continuat a Nàpols amb el rei fins al juny de 1442 i retornat amb ell via [[Florència]] on s'haurien quedat durant l'estiu a la casa dels Pazzi. Per a Nicole Reynaud, Barthélemy tornaria aviat acompanyant l'esposa del rei [[Isabel de Lorena]] i els seus fills, acompanyats sens dubte per Pierre del Billant, la presència del qual a Ais de Provença està documentada des de març de 1441. Aquest viatge continua sent una suposició, ja que cap document no certifica que Barthélemy fos al servei de René d'Anjou durant aquest període. Si bé està admès per diversos historiadors de l'art, és posat en qüestió per altres. Segons [[François Avril]] o Eberhard König, Barthélemy d'Eyck podria igualment haver realitzat la ''Crònica Cockerell'' a partir de documents provinents d'Itàlia.{{sfn|Thiébaut|Lorentz|2004|p=132}}

A partir de 1459, esdevé el seu «criat tallant» (''écuyer tranchant''), és a dir encarregat habitual de tallar la seva carn. Aquests títols, purament honorífics, eren molt sovint atorgats en aquell temps a pintors oficials de la cort i els permetien beneficiar-se d'ingressos regulars. El 1460, va obtenir un nou càrrec, el de genet del [[Llista de reis de Sicília i Nàpols|rei de Sicília]], un dels títols del rei René. Tanmateix, en cap moment no apareix als comptes de René d'Anjou el menor encàrrec concret d'una obra. És simplement l'encarregat del príncep per a adquirir altres obres d'art així com pergamins.{{sfn|Gautier|2009|p=124}} Fins al punt que certs historiadors de l'art, com Albert Châtelet, han dubtat fins i tot que pugui haver estat un artista, preferint veure-hi més aviat un secretari particular.<ref>{{Citar ref-publicació |cognom=Châtelet |nom=Albert |enllaçautor= |coautors= |article= Primitifs français, une présentation très contestable |url= http://www.lejournaldesarts.fr/jda/archives/docs_article/25837/albert-chatelet-professeur-emerite.php |format= |llengua=francès |consulta= 31 d'octubre de 2012|publicació= Le Journal des Arts|editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data= |pàgines= |issn= |citació= |ref= }}</ref>

Barthélemy d'Eyck era originari dels Països Baixos, un fet que s'observa a les obres que li són atribuïdes. Estan sovint influenciades per l'art dels [[Primitius flamencs]] dels anys 1430, l'època presumpta de la seva formació. L'[[Anunciació d'Ais]] presenta similituds amb [[L'Anunciació (Van Eyck)|L'Anunciació]] de la [[National Gallery of Art|Nacional Gallery]] pintada per [[Jan van Eyck|Van Eyck]], obra dels anys 1434-1436 i potser encarregada pel [[Felip III de Borgonya|Duc de Borgonya]]. És precisament en aquesta època que Barthélemy hauria anat a [[Dijon]], moment de la seva trobada amb René d'Anjou, llavors presoner. Als dos quadres, l'escena es desenvolupa en una església, composició relativament poc habitual en aquell temps, en una arquitectura aparent, en el moment mateix en què es desenvolupa una missa en segon pla. {{sfn|Gautier|2009|p=128-129}} Aquesta influència de Van Eyck consisteix en la utilització de motius més que en l'estil. És el cas per exemple de l'escena de dedicatòria de ''[[La Teseida]]'' de Viena on simula la silueta de la dona del ''[[El matrimoni Arnolfini|Matrimoni Arnolfini]]''.{{sfn|Gautier|2009|p=268-273}}

Encara que les influències externes poden ser reconegudes, el pintor destaca per un estil realment original. Les seves obres presenten en nombroses ocasions organitzacions espacials complexes com al [[Tríptic de l'Anunciació d'Ais]], un sentit del moviment i de l'acció a diverses miniatures com les de ''[[La Teseida]]'' i les del ''[[Llibre dels tornejos]]'', on no vacil·la a realitzar una il·luminació a doble pàgina, la qual cosa constitueix «la major innovació feta fins a aquella data en la composició de la imatgeria dels manuscrits» segons [[François Avril]].<ref>{{citar ref-llibre|nom=François|cognom=Avril|capítol=Tournoi de Bruges de 1393 et René d'Anjou, Livre des tournois|títol=Miniatures flamandes. 1404-1482|editor=Bibliothèque nationale de France/Bibliothèque royale de Belgique|any=2012|llengua=francès|isbn=9782717724998|pàgines=414-415}}</ref> D'altra banda, fa un ús regular del [[clarobscur]] i dels jocs d'ombres, com al ''[[Llibre del cor d'amor enamorat]]'': aquests jocs de llums serien la marca de la influència de la seva estada a Provença i de la llum de la regió. Segons certs historiadors d'art, són aquestes mateixes ombres que permeten descobrir la seva mà en certs afegitons al calendari de ''[[Les molt riques hores del Duc de Berry]]''.{{sfn|Gautier|2009|p=129}}

La taula central es conserva a l'[[església de la Magdalena d'Ais|església de la Magdalena]] d'[[Ais de Provença]]. Els orígens del retaule són ben coneguts gràcies a un document d'arxiu datat el 9 de desembre de 1442 que assenyala que va ser encarregat per Pierre Corpici, un mercader de teles proveïdor de de René d'Anjou, amb destí al seu altar a la [[catedral de Sant Salvador d'Ais de Provença]]. Al document no s'esmenta cap nom de pintor i després de nombroses atribucions fantasioses durant el segle XIX, el quadre va ser atribuït el 1904 per l'[[historiador de l'art]] belga [[Georges Hulin de Loo]] a un pintor anònim, d'inspiració molt [[Jan van Eyck|eyckiana]] segons ell, format a [[Flandes]], que havia entrat en contacte amb [[Konrad Witz]] i actiu a la [[Provença]]. En aquell moment, li va atribuir el nom de «mestre de l'Anunciació d'Ais», si bé posteriorment ho va relacionar amb Barthélemy d'Eyck.{{sfn|Hulin de Loo|1904|p=39}} Durant molt de temps els historiadors de l'art francès han preferit veure-hi un pintor francès format a l'art flamenc. Després d'una restauració, els petits personatges presents en el fons de l'escena han estat relacionats amb els personatges de l'escena d'embarcament del ''[[Llibre del cor d'amor enamorat]]''. Posteriorment, la majoria dels historiadors de l'art coincideixen sobre aquesta atribució a Barthélemy d'Eyck, si bé altres com Albert Châtelet prefereix veure-hi la mà d'un tal Arnolet de Catz, pintor d'[[Utrecht]] casat amb la filla d'un pintor d'Avignon el 1430 mort el 1434.<ref>{{citar ref-publicació|nom=Albert|cognom=Châtelet|títol=Pour en finir avec Barthélemy d'Eyck|publicació=La Gazette des beaux-arts|any=1998|llengua=francès|pàgines=204}}</ref> {{sfn|Thiébaut|Lorentz|2004|p=128-130}}

Mostra Maria sosté al Nen Jesús a la falda inclinant-lo cap a Josep que està pelant una poma. La Mare de Déu està girada de costat per a llegir un llibre que sosté un àngel. L'escena s'ubica davant d'una llar de foc amb tota la família asseguda en un [[escó]].<ref name=fitxaSF>{{citar ref-web |url=http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/palissy_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_1=REF&VALUE_1=PM43000490 |títol= Fitxa de ''La Sagrada Família davant la xemeneia'' |consulta=1 de novembre de 2012 |obra= |editor= Ministère de la Culture (France)|data=1999 |llengua= francès}}</ref> Durant molt de temps va ser atribuït a un seguidor de [[Robert Campin]]. La historiadora de l'art Nicole Reynaud va proposar atribuir-lo a Barthélemy d'Eyck basant-se en criteris d'estil. La forma de les cares, però sobretot la seva inclinació sobre el costat, la forma dels plecs del vestit han portat [[Konrad Witz]] a pensar en el pintor de René d'Anjou.{{sfn|Reynaud |1989 |p= 22-25}}

| descripció1 = Aquest [[llibre d'hores]] es conserva a la [[Pierpont Morgan Library]] de [[Nova York]] (M358) <ref>{{citar ref-web|url=http://corsair.morganlibrary.org/msdescr/BBM0358.htm|títol=MS.M.358|web=Morganlibrary.org|consulta=5 s'agost de 2012}} </ref> La seva decoració va ser realitzada als anys 1440-1445 en col·laboració amb [[Enguerrand Charonton]], però està inacabada. Set de les miniatures i la majoria dels 24 medallons del calendari al començament del manuscrit són obra de Barthélemy, mentre que altres tres són l'obra del Picard. Va ser [[François Avril]] qui va descobrir en aquest calendari una inspiració eyckiena i els jocs d'ombres característiques del «Mestre del rei René». El descobriment de l'acte notarial què situa els dos homes a la mateixa època, ha vingut a confirmar aquesta adjudicació a Barthélemy d'Eyck.{{sfn|Avril|1977|p=9-40}}{{sfn|Thiébaut|Lorentz|2004|p=133-134}}

| descripció1 = Aquest [[llibre d'hores]] va ser il·luminat a París als anys 1410. es varen afegir diversos textos després de la seva adquisició pel rei René als anys 1440, així com cinc miniatures. Els ''Escut d'armes del rei'' (f.4v), una ''Vista del Sant Sepulcre de Jerusalem'' (f.5), la il·lustració del ''Rei mort'' (f.53), la ''Santa Hòstia de Dijon'' (f.110) i finalment ''Els Tres Valents que porten l'aigua de Betlem al rei David'' (f.139) han estat atribuïdes per la majoria dels historiadors a Barthélemy d'Eyck.{{sfn|Reynaud|1989|p= 32-35}} Aquestes miniatures presenten una influència molt [[Jan van Eyck|eyckiena]] tot posseint un caràcter molt francès.{{sfn|Avril|Reynaud|1993|p= 229}} Una atribució tanmateix discutida per Katherine Reynolds <ref name="Reynolds">{{citar ref-publicació|llengua=anglès|nom=Catherine|cognom=Reynolds|títol=The 'Très Riches Heures', the Bedford Workshop and Barthélemy d'Eyck| publicació=Burlington Magazine|volum=147|númeroexemplar=1229|any=2005|pàgines=526-533|issn=|url=http://www.jstor.org/pss/20074073|consulta=2 de novembre de 2012}} </ref> o per Nicole Robin que prefereix veure-hi la mà de Pierre del Billant<ref>{{citar ref-llibre|nom=Françoise|cognom=Robin|títol=La Cour d'Anjou-Provence. La vie artistique sous le règne de René|editor=Picard|any=1985|pàgines=170-172|isbn=9782708401273|llengua=francès}} </ref>

| descripció1 = Diversos historiadors de l'art coincideixen a veure la mà de Barthélemy d'Eyck en un dels més cèlebres manuscrits il·luminats, actualment conservat al [[museu Condé]] de [[Chantilly]] (Ms.65). Segons l'italià [[Luciano Bellosi]],<ref> {{citar ref-publicació|llengua=italià|nom=Luciano|cognom=Bellosi|títol=I Limburg precorsi di Van Eyck ? Nuovo osservazioni sui « Mesi » di Chantilly |publicació=Prospettiva|númeroexemplar=1|any=1975|pàgines=23-34}} </ref> el manuscrit dels [[germans de Limburg]], morts el 1416, va ser completat per un pintor que hauria intervingut als [[dècada del 1440|anys 1440]]. Les miniatures de certs mesos del calendari - febrer, març, juny, setembre, octubre i desembre - varen ser realitzades o acabades en aquesta època: certs vestits són característics de la moda de la segona meitat del segle XV. L'ús de les ombres darrere els personatges és també la seva marca de fàbrica, fins al punt que ha estat sobrenomenat el «mestre de les Ombres».

L'existència d'un pintor una mica anterior a meitat del segle fa qüestionar un tema amb consens entre els historiadors de l'art. Segons Bellosi, aquest pintor, que posseeix caràcters [[Jan van Eyck|eyckians]] i sens dubte vivia al cercle reial o en el de [[Renat I|René d'Anjou]], cunyat de [[Carles VII de França|Carles VII]], podria ser Barthélemy d'Eyck.<ref> {{citar ref-llibre|nom=Raymond|cognom=Cazelles|nom2=Johannes|cognom2=Rathofer| títol=Les Très Riches Heures du Duc de Berry|editor=La Renaissance du Livre|lloc=Tournai|any=2001| isbn=2-8046-0582-5|pàgines=218|llengua=francès}} </ref> Per a Nicole Reynaud, la representació dels gossos de ''desembre'', amb escuma a la boca, és quasi una signatura de l'artista.<ref> {{citar ref-llibre|nom=Nicole |cognom=Reynaud |capítol=Petite note à propos des Très Riches Heures du duc de Berry et de leur entrée à la cour de Savoie |coautors=M. Hofmann, E. König, C. Zöhl|títol=Quand la peinture était dans les livres. Mélanges en l'honneur de François Avril|lloc= Berlin|editor=Brepols |any=2007|pàgines=273-277 |llengua=francès|isbn=978-2-503-52356-9}} </ref>

| descripció1 = El ''Tractat de la forma i condicions de com es fa un torneig'' és un text escrit pel propi René d'Anjou descrivint un nou model de desenvolupament de torneig de cavalleria, prenent l'exemple d'un afrontament fictici entre el cercle del [[Llista de governants de Bretanya|Duc de Bretagne]] i el del [[Duc de Borbó]]. Les il·lustracions ocupen 36 pàgines el que correspon a un terç d'aquest manuscrit conservat a la [[Biblioteca Nacional de França]] (Fr2695). Es tracta no d'il·luminacions tradicionals sinó d'[[aiguada|aiguades]] de tinta. Aquestes il·lustracions reflecteixen una estreta relació entre el rei escriptor i el seu pintor: les miniatures són un formiguer de desenes de detalls presents en el text del qual és sens dubte el manuscrit original. La manera de representar l'escut d'armes, les formes de les [[cimera (heràldica)|cimeres]] típiques de les regions entre el [[Rin]] i el [[Mosa]], així com l'ús del clarobscur recorden l'art de Barthélemy d'Eyck. El manuscrit és datat dels anys 1460, segons la seva filigrana i els símbols heràldics utilitzats <ref>{{citar ref-llibre|títol=Le Livre des Tournois du Roi René de la Bibliothèque nationale (ms. français 2695)|nom=François|cognom=Avril |lloc=Paris|editor=Herscher|any=1986|pàgines=85| llengua=francès}} </ref>{{sfn|Gautier|2009|p=276-283}}

S'han pogut identificar diverses influències en pintors italians. Per a Fiorella Sricchia Santoro, l'estil de Barthélemy d'Eyck podria haver influenciat [[Antonello da Messina]] mitjançant el seu mestre, [[Colantonio]]. Al seu quadre de la ''[[Crucifixió de Sibiu]]'' conservat al [[Museu Nacional d'Art de Romania]], els personatges presenten, segons ella, similituds amb els de ''L'Anunciació d'Ais''. Segons Mauro Lucco, també hauria pogut influenciar [[Giovanni Bellini]].<ref> {{citar ref-llibre|llengua=italià|nom=Mauro|cognom=Lucco|capítol=Venezia|títol=La Pittura nel Venetto. Il Quattrocento|volum=II|lloc=Milà|data=1990|pàgines=396-397}} </ref> Les relacions s'haurien pogut produir entre els dos artistes, ja que René d'Anjou havia rebut el regal d'un manuscrit d'una ''Geografia'' d'[[Estrabó]] il·luminat per aquest pintor. [[Carlo Ginzburg]] veu fins i tot una influència de Barthélemy sobre [[Piero della Francesca]].<ref name="Ginzburg"/> Si bé un possible viatge de Barthélemy a la zona podria explicar aquestes influències, aquestes també podrien provenir dels intercanvis de dibuixos i d'obres entre Provença i Itàlia en aquell temps. En efecte, els viatgers italians recorren regularment la regió. Finalment, de la mateixa forma que René d'Anjou rebia manuscrits italians en regal, cal pensar que també hauria pogut ell aportar algun manuscrit del seu pintor favorit a Itàlia.{{sfn|Thiébaut|Lorentz|2004|p=140-141}}

Algunes obres espanyoles estan marcades per l'art de Barthélemy d'Eyck. Els historiadors de l'art han destacat el parentiu entre l'art del pintor del rei René i certs retaules, com el de Retaule la Mare de Déu de Belem de [[Laredo|Laredo (Cantàbria)]]. L'estàtua gòtica de la Mare de Déu, avui incorporada en un retaule barroc, presenta grans similituds amb el dibuix conservat al [[Nationalmuseum|museu d'Estocolm]].<ref>{{citar ref-publicació|llengua=castellà|nom=Miguel Angel|cognom=Aramburu-Zambala|nom2=Julio|cognom2=J. Polo Sanchez|títol=Barthélemy d'Eyck y el retablo de la Virgen Belén en Laredo|publicació=Annuario del Departamento de Historia e Theoria del Arte|data=1990|volum=II|pàgines=97-102|url=http://digitool-uam.greendata.es//exlibris/dtl/d3_1/apache_media/L2V4bGlicmlzL2R0bC9kM18xL2FwYWNoZV9tZWRpYS8xOTM0NQ==.pdf|consulta=5 de novembre de 2012}}</ref> Aquesta influència potser prové de la presència de nombrosos espanyols a la cort de René d'Anjou, en part perquè sa mare, [[Violant d'Aragó (reina de Nàpols)|Violant]], era d'origen [[Regne d'Aragó|aragonès]].{{sfn|Thiébaut|Lorentz|2004|p=141}}

En paraules de Dominique Thiébaut el 2004, «cap pintor actiu sobre sòl francès, no ha suscitat una literatura tan abundant i discussions tan apassionades aquests darrers anys com el misteriós Barthélemy d'Eyck».{{sfn|Thiébaut|Lorentz|2004|p=132}} L'historiador [[August Vallet de Viriville]] va esmentar per primera vegada la seva existència el 1858 després d'haver trobat el seu rastre als comptes del rei René però sota el nom de Barthélemy de Clerc, degut a un error de transcripció.<ref>{{citar ref-publicació|nom1=Auguste|cognom1=Vallet de Viriville| títol=Barthélemy de Clerc, peintre du roi René (1447)|publicació=Archives de l'Art français|volum=V|any=1858|pàgines=pp.209-212}} </ref> [[Albert Lecoy de La Marche]], un arxiver-historiador, va completar la informació sobre el personatge gràcies als seus treballs sobre els comptes del rei René el 1875.<ref>{{ref-llibre|cognom=Lecoy de La Marche|nom=Albert Lecoy de La|títol=Le Roi René: sa vie, son administration, ses travaux artistiques et littéraires : d'apres les documents inédits des archives de France et d'Italie|url=http://books.google.com/books?id=wMMKAQAAIAAJ|any=1875|editorial=Slatkine Reprints (facsímil 1969)|llengua=francès}}</ref>

El 1892, [[Paul Durrieu]] va ser el primer a atribuir unes obres al pintor del rei René: es tracta del ''[[Llibre del cor d'amor enamorat]]'' i de ''[[La Teseida]]'', tots dos conservats a Viena. <ref>{{citar ref-publicació|cognom1=Durrieu|nom1=Paul|títol=Notes sur quelques manuscrits français ou d'origine française conservés dans des bibliothèques d'Allemagne|publicació=Bibliothèque de l'école des chartes|any=1892|volum=53|pàgines=pp.115-143|url=http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/bec_0373-6237_1892_num_53_1_447692|consulta=1 de novembre de 2012}} </ref> Posteriorment va ser [[Georges Hulin de Loo]] qui li atribueix el 1904 el Tríptic d'Ais amb molta prudència, optant per forjar-li el nom de «mestre de l'Anunciació d'Ais».{{sfn|Hulin de Loo|1904|p=35}} Igualment molt prudent, Paul Durrieu li atribuí el ''[[Llibre dels tornejos]]'' el 1911 assignant-li també ell un nom de convenció: el «mestre del Coeur d'Amours Espris» o «mestre de René d'Anjou»<ref> {{citar ref-llibre|nom=Paul|cognom=Durrieu|capítol=La peinture en France depuis l'avènement de Charles VII jusqu'à la fin des Valois (1422-1589)|títol=Histoire de l'art |volum=IV|lloc=Paris|data=1911|pàgines=pàg.712|llengua=francès}} </ref> Si bé aquests noms de convenció són abundantment utilitzats, l'atribució d'aquests amb Barthélemy d'Eyck, ha avançat amb moltes precaucions, i va trobar al principi poc suport entre els altres historiadors d'art.{{sfn|Thiébaut|Lorentz|2004|p=128-132}}

L'acostament entre el mestre d'Ais i el mestre de René d'Anjou va ser suggerit a partir de 1928 pel conservador del Louvre Louis Demonts,<ref>{{Citar ref-publicació|nom=Louis|cognom=Demonts|títol=Chroniques. Le Maître de l'Annonciation d'Aix des Van Eyck à Antonello de Messine|publicació=Revue de l'art ancien et moderne| any=1928|pàgines=257-280|llengua=francès}}</ref> i posteriorment per l'historiador de l'art alemany Paul Wescher el 1945.<ref>{{ref-llibre|cognom=Wescher|nom=Paul|títol=Jean Fouquet et son temps|url=http://books.google.com/books?id=seJOAAAAYAAJ|consulta=1 de novembre de 2012|any=1947|editorial=Holbein|llengua=francès|pàgines=pàg. 66}}</ref> Va ser sobretot Jacques Dupont el 1950 qui efectuà un acostament entre els petits personatges del Tríptic d'Ais i els del ''Livre du cœur d'Amour épris''.<ref>{{citar ref-publicació|nom1=Jacques|cognom1=Dupont|títol=À propos de l'exposition de la Vierge dans l'art français du Petit Palais|publicació=Musées de France|any=1950|pàgines=pàg.106}} </ref> A la mateixa època, l'historiador de l'art austríac [[Otto Pächt]] afirmava que René d'Anjou hauria realitzat les il·lustracions dels seus propis manuscrits i no tenia, segons ell, cap sentit identificar cap altre pintor darrere el mestre de René d'Anjou,<ref> {{citar ref-publicació|cognom=Pächt|nom=Otto|títol=René d'Anjou et les Van Eyck|publicació=Cahiers de l'Association internationale des études francaises|data=1956|númeroexemplar=8|pàgines=pp.41-67|url=http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/caief_0571-5865_1956_num_8_1_2079|consulta=1 de novembre de 2012|llengua=francès}} </ref> una hipòtesi que trobà poc suport.{{sfn|Thiébaut|Lorentz|2004|p=132-134}}

Nicole Reynaud publicà nous documents sobre el pintor i li atribuí encara més obres el 1989.{{sfn|Gautier|2009|p=22-43}} L'historiador italià [[Carlo Ginzburg]] va manifestar el 1996 que «el mestre de l'Anunciació d'Ais ha pogut ser identificat amb tota certesa amb Barthélemy d'Eyck», fent de vincle, segons ell, entre [[Jean Fouquet]] i [[Piero della Francesca]].<ref name="Ginzburg"/> Encara que nombrosos museus i exposicions ja reconeguin les seves obres sense dubtar, alguns historiadors de l'art, com Albert Châtelet, s'oposen amb insistència a aquestes atribucions.{{sfn|Thiébaut|Lorentz|2004|p=135-136}} <ref>{{citar ref-publicació|nom=Albert|cognom=Châtelet|títol=Pour en finir avec Barthélemy d'Eyck|publicació=La Gazette des beaux-arts|any=1998|pàgines=199-200|llengua=francès}}</ref>

*{{citar ref-publicació|nom=François|cognom=Avril|títol=Pour l'enluminure provençale, Enguerrand Quarton, peintre de manuscrit|publicació=Revue de l'art|exemplar=núm.35|data=1977|llengua=francès|ref=harv}}

*{{Citar ref-publicació |cognom=Reynaud |nom= Nicole |enllaçautor= |coautors= |article=Barthélémy d'Eyck avant 1450 |url=http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/rvart_0035-1326_1989_num_84_1_347772 |format= |llengua=francès |consulta= 31 octubre 2012|publicació= Revue de l'Art|editorial= |lloc= |volum= |exemplar= núm.84|data= 1989 |pàgines= pp. 22-43|issn= |citació= |ref=harv }}