Bríndisi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: refugi quant fou > refugi quan fou |
m Corregit: sortit quant va > sortit quan va |
||
Línia 52:
L'excel·lència del seu port va cridar l'atenció dels romans que el [[267 aC]] van atacar als [[sal·lentins]] i van ocupar la ciutat el [[266 aC]] que des llavors es va dir Brundisium o Brundusium. El [[244 aC]] hi varen establir una colònia romana. El port va esdevenir el centre de la flota del Adriàtic, ja que podia resguardar-se sencera sense perill dins el port. A la primera guerra [[Il·líria]] el [[229 aC]] els romans van reunir allí la seva flota i l'exèrcit per la campanya. Durant la segona guerra púnica fou altre cop lloc de concentració, i Anníbal va fer un intent de sorprendre-la, però fou rebutjat per els propis habitants, lleials a Roma, i fou una de les vuit ciutats que va poder donar a Roma les contribucions i subministraments d'homes i material demanats. Fou de nou base naval durant la guerra contra Filip de Macedònia i per altres guerres al orient, i de allí sortien les flotes i després hi tornaven. El constant tràfic comercial a més a més, la va convertir en una de les principals.
El [[83 aC]] [[Sul·la]] va arribar allí amb el seu exèrcit de les guerres Mitridàtiques per fer front als seus rivals a Roma. Brundisium li va obrir les portes i el port, servei molt important que Sul·la va agrair concedint a la ciutat immunitat de taxes, privilegi que va durar força temps. El [[57 aC]] fou teatre del retorn de Ciceró del seu exili, el qual va desembarcar a l'aniversari de la fundació de la colònia. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu fou teatre d'importants operacions: Pompeu havia concentrat les seves forces a Brundisium per creuar la [[mar Adriàtica]], i una part ja havia sortit
A la mort de Cèsar ([[44 aC]]), Octavi era a Brundisium i va assumir el poder mentre les cohorts de veterans de guarnició a la ciutat es declaraven al seu favor. El [[40 aC]] Octavi fou assetjat a Brundisium per Marc Antoni i Domici Aenobarb i no va aconseguir trencar el setge, però per mediació d'amics comuns es va fer un acord entre els dos triumvirs, (Pacte de Brundisium, [[octubre]] del [[40 aC]]) pel que [[Lèpid el triumvir|Lèpid]] conservava l'Àfrica, Octavi l'occident i Antoni l'orient, mentre que Itàlia quedava neutralitzada; a més Antoni (que havia enviudat de la seva primera muller Fúlvia) es casava amb Octàvia, germana d'Octavi. La pau fou de curta durada, i el [[39 aC]] es van trencar les relacions amb Antoni, que es va presentar a Brundisium amb una flota de 300 vaixells, però la mediació de [[Mecenes]] i [[Cocceius]] van provocar un nou arrengament (tractat de Tarent [[37 aC]]).
| |||