Tàrent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tard quant ja > tard quan ja |
m Corregit: aC]], quant una > aC]], quan una |
||
Línia 153:
El [[332 aC]], Alexandre rei dels [[molossos]] d'[[Regne de l'Epir|Epir]], va ser invitat pels tarentins i va anar a la zona on va lluitar fins al [[326 aC]]; primer va derrotar els messapis i els va obligar a signar la pau, i després va combatre als lucans i als [[brucis]]; els lucans i els [[samnites]] foren derrotats en una gran batalla prop de Paestum, i Alexandre va entrar al cor del territori dels brucis. Però enemistat amb els tarentins es va tornar contra ells i va ocupar Heracleia i va planejar transferir la seu del congrés de les ciutats gregues de la Magna Grècia (que era a Heracleia) vers una ciutat del riu Acalandros en territori de Thuris, però va morir el [[326 aC]] abans de portar-ho a terme.
El [[326 aC]] Tàrent va prometre ajut a [[Nàpols]] contra Roma, però mai ho va complir i es van limitar a incitar als lucans contra Roma. El [[321 aC]] els tarentins van fer de mediadors entre romans i samnites i van amenaçar amb la guerra al bàndol que no parés les hostilitats, amenaces que no es van materialitzar. El [[303 aC]] van fer un tractat pel qual es va establir que els romans no podrien passar el Cap Lacini, però els romans el van violar el [[302 aC]],
El [[303 aC]] els tarentins van haver de demanar ajut exterior a [[Esparta]] i un exèrcit mercenari dirigit per Cleonim, oncle del rei d'Esparta va arribar a la ciutat. Lucans i Messapis van demanar la pau, però Cleonim es va enemistar amb els tarentins per la seva arrogància i la seva luxúria, pel que els tarentins van demanar assistència a Agatocles, que sembla que no els va atendre i que, al contrari era aliat als [[iapigis]] i als peuquetis. Els romans van ajudar a Thruris contra els Lucans el [[283 aC]], durant la quarta guerra samnita; els tarentins van atacar la flota romana i van enfonsar quatre naus i en van agafar una, i després van atacar Thuris amb la justificació de què havien cridat als romans, i van ocupar la ciutat i expulsar la guarnició romana. Roma va enviar ambaixadors a demanar explicacions però les peticions romanes foren rebutjades i l'ambaixador fou tractat tant malament que no va quedar més remei a Roma que declarar la guerra el [[281 aC]], guerra que es va portar amb poca energia. Els tarentins van demanar ajut al rei [[Pirros]] del Epir, que va enviar al seu general Milo a ocupar la ciutadella de Tàrent amb tres mil homes, i el mateix i va anar poc després. El tarentins en aquesta època eren molt refinats i no els interessava massa la guerra, però encara podien disposar de forces importants: un cos de cavalleria i una important força de falange amb armament pesat, anomenats el ''Leucaspides'' (per els seus escuts blancs) que van lluitar al costat de Pirros, especialment a la batalla d'Asculum. Després d'un temps de victòries, Pirros fou finalment derrotat per Curi i es va retirar d'Itàlia el [[274 aC]] deixant al general Milo amb una guarnició, però els tarentins es van dividir entre els partidaris de sotmetre's a Roma i els partidaris de demanar ajut a Cartago. Una flota cartaginesa fou enviada a Tàrent però va arribar massa tard quan ja Milo havia capitulat i havia rendit la ciutadella al cònsol romà Papirius (272 aC).
| |||