Maraix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: romà quant es > romà quan es
m Corregit: la regio (''Amk > la regió (''Amk
Línia 79:
[[Image:Kmulucami1.JPG|[[Minaret]] de la Gran Mesquita de Kahramanmaraş (Kahramanmaraş Ulu Camii), un de les moltes mesquites històriques de la ciutat|left|thumb]]
 
El [[1097]] fou ocupada per [[Godofreu de Bouillon]] que hi va instal·lar un bisbe i fou coneguda com a Marase. El [[1110]] [[Bohemond I d'Antioquia]] que feia una expedició contra [[Malatya]], fou fet presoner a Gafina, a la regioregió (''Amk'') de Maraix, per l'emir Gumuixtegin ben Danixmand. Poc temps després ([[1101]]) l'emperador [[Aleix I Comnè]] va enviar el general Butumites contra Maraix; el general la va ocupar. Va refer les fortificacions i va deixar el comandament a Monastras. El comandament de la ciutat de Maraix fou confiat a l'armeni Thathul que s'havia distingit en la lluita contra Bohemond per la possessió de la ciutat. El [[1104]] la va abandonar i la va lliurar a [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí de Courtenai]], senyor de Terbessel ([[Tell Bashir]]). Probablement la filla de Thathul es va casar amb Balduí, germà de Godofreu, però el [[1105]] ja estava en mans de Tancred d'Antioquia, i li fou reconeguda per tractat el [[1108]]. El governador-feudatari de la ciutat fou un armeni de nom Basil (Kogh Vasil = Basil el cap) i al morir el [[1114]] la seva vídua va fer submissió a [[Ak Sunkur al-Bursuki]] de [[Mossul]].
 
El [[27 de novembre]] del [[1114]] la ciutat fou devastada per un terratrèmol, i poc després el rei [[Balduí I de Jerusalem]] va crear un feu que abraçava Maraix , [[Kaysum]] i Raban i el va donar a un monjo de nom Godfroi, el qual va morir el [[1124]] mentre participava en el setge de [[Menbidj]] junt amb Joscelí de Courtenay ara comte d'Edessa. El feu va tenir altres posseïdors. El [[1136]] o [[1137]] el [[danishmendita]] Muhammad ben Amir Ghazi va devastar la regió de Maraix i la de Kaysum. El [[1138]] va arribar a les rodalies de Maraix (i les va saquejar) el sultà [[seljúcida]] Masud, i el [[1141]] va fer el mateix l'emir de Malatya, Malik Muhammad. També va saquejar la regió [[Kilidj Arslan II]] el [[1147]], moment en què el feudatari era Renaud, gendre de Joscelí d'Edessa, que va morir en combat el [[1149]] a Inib. L'[[11 de setembre]] de [[1149]] Kilidj Arslan i el seu pare Masud van sortir en expedició des d'[[Elbistan]] cap a Maraix, que fou assetjada. La guarnició va capitular a canvi de poder sortir i anar-se'n sans i estalvis, però després el sultà va enviar un cos de turcs en persecució dels soldats, i foren eliminats.