José María de Torrijos y Uriarte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el regim constitucional > el règim constitucional |
m Correcció tipogràfica: apòstrof |
||
Línia 19:
Als deu anys fou admès com a patge del rei, assolint el grau de capità als 16 anys. El seu valor i patriotisme el portaren a distingir-se de manera notable durant la guerra de la [[Independència]], sent brigadier en acabar aquesta. Les seves idees liberals li ocasionaren ensurts i persecucions, veient-se reduït a presó el [[1817]], el que no fou obstacle per que treballes de forma activa a favor de la [[revolució]] del [[1820]]. En iniciar-se l'era absolutista de [[1823]], es resistí a [[Cartagena]], si bé no volgué adherir-se a la capitulació de [[Francisco Ballesteros]], no tingué més remei que cedir a la necessitat i negocià un conveni amb els generals [[Pierre Bonnemains]] i general [[Viment]] entregant-les la plaça el [[5 de novembre]] de 1823.
Fugint de les persecucions absolutistes emigrà a [[França]], passant des d'allà a [[Anglaterra]], on es guanyà la vida traduint algunes obres per a editors sud-americans. No deixà de conspirar ni un sol moment, i alendat per la revolució francesa de [[1830]], es traslladà a [[Gibraltar]] amb el propòsit d'esperar el moment favorable d'entrar a [[Espanya]] per enderrocar l'[[absolutisme]]. No el desencoratjà el fracàs de la expedició d
Torrijos ja era l'únic emigrat que inquietava a la cort, i encara què a ell mateix i als refugiats a Gibraltar els contenia el record de les seves fallides temptatives, i l'escarment els hagués potser fer més prudents, {{Cita|<<interessava a la cort, excitar la seva natural impaciència, segura que la precipitació els hauria de portar la seva ruïna. Aquest idea diabòlica trobà un digne intèrpret i executor en el governador militar de [[Màlaga]], el general [[Vicente Gonzáles Moreno]]. Fos el mateix Moreno el que entaulà i va mantenir correspondència sota el pseudònim de ''Viriato'' amb el general Torrijos, fos, d'acord i amb coneixement seu, un subjecte que s'anomenava ''Chinchilla'', fos un altra l'encarregat d'entendres directament amb aquell general per amarrar-li el llaç de la traïció amb el que hauria d'ésser pres, és inqüestionable que d'aquest ominós mitjà es valgueren els homes del govern de [[Francisco Tadeo Calomarde]] per incitar-lo a que escometés una empresa a la qual l'estaven impulsat temps ha, els seus patriotes desitjos i un afany ardent, inextingible, constant, d'enderrocar el despotisme que oprimia a Espanya i restituir a aquesta nació la seva llibertat. Per tal efecte li donaven les majors seguretats de què tant aviat possés el peu en sol espanyol tota estaria preparat i aviat per prestar-li auxili i fer triomfar la empresa: poble, autoritats, cossos d'exèrcit, recursos de tota mena.
| |||