Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: això es dubtós > això és dubtós
El 1085 Màlik-Xah va tornar a la zona del [[Caucas]] per sotmetre al shaddàdida Fadl III que havia estat restaurat al tron de Gandja i s'havia revoltat. El principat fou definitivament suprimit si bé encara va subsistir la branca col·lateral d'[[Ani]]. Al mateix temps el sultà va rebre la submissió del [[shirvanshah]] Fariburz. Una bona part de la conca de l'[[Araxes]] fou repartida en petits feus (''ikta'') pels oficials turcs de Màlik-Xah sota sobirania de [[Kut al-Din Ismail ibn Yakuti]], cosí del sultà. Aquest mateix any 1085 el ex-visir del califa [[abbàssida]], [[Djahírides|Fakhr al-Dawla Ibn Djahir]], destituït el 1083,<ref>el va substituir Abu Shudja Rudhrawari</ref> va obtenir el suport seljúcida per conquerir el emirat [[Dinastia marwànida (Diyarbakir)|marwànida]] però el general seljúcida Ortuk no li va donar el suport esperat i els [[Dinastia marwànida (Diyarbakir)|marwànides]] pel seu costat van aconseguir l'aliança de l'uqàylida Muslim de [[Mossul]]. Amid al-Dawla ibn Fakhr al-Dawla va poder conquerir [[Mayyafarikin]], [[Amida (Armènia)|Amida]] i altres fortaleses de Diyar Bakr, després de setges i finalment la guerra es va acabar als pocs mesos; el govern de Fakhr i el seu fill Amid fou no obstant impopular i després de malgastar en un any el tresor marwànida, foren destituïts per Màlik-Xah (1086) i la zona annexionada.
 
El [[1086]] el seljúcida de Síria [[Tutuix I]], germà de Màlik-Xah, que mantenia una lleialtat més o menys nominal al seu germà sultà, va derrotar a [[Sulayman I]] de Rüm i es va apoderar d'[[Antioquia de l'Orontes]]. Màlik-Xah va enviar llavors un exèrcit des de la seva capital [[Isfahan]], sota el comandament personal del califa abbàssida, i va concedir Antioquia en feu (''ikta'') al turc [[Yaghi-Siyan]] que la va conservar fins el 1098.<ref> quan van arrribar els croats i després d'un setge la van conquerir el [[3 de juny]] de [[1098]].</ref> Governadors turcs es van establir també a [[Alep]] ([[Ak Sunkur al-Hadjib|Kasim ad-Dawla Abu Said Ak Sunkur al-Hadjib]] 1087-1094) i després a [[Edessa]] que fou perduda per l'armeni Filaretos davant de Màlik-Xah. Filaretos va haver de fugir a la fortalesa de [[Germanícia]] ([[Marash]]), que fou finalment ocupada també pels seljúcides. Fonts turques no obstant diuen que Germanícia fou conquerida ja el 1084 i que Filaretos en realitat va fugir a Urfa i es va convertir a l'islam i fou un dels principals auxiliars de Màlik-Xah, però tot això esés dubtós. Buzan (1087-1094) fou nomenat ''amir'' d'Edessa.<ref> Edessa fou després reocupada pels armenis el 1094</ref>
 
No fou fins l'any 1087 quan Màlik-Xah es va decidir anar a [[Bagdad]], en ocasió de l'enllaç de la seva filla amb el califa [[al-Muqtadí]], i fou llavors quan aquest li va confiar oficialment la ''saltana'' (el sutanat o poder temporal). El govern dels seljúcides a Bagdad s'exercia per un ''shina'' o comandant militar encarregar de l'orde a la ciutat i molt sovint a tot l'Iraq, i un ''amid'' o governador civil.
1.121.652

modificacions