Vàters al Japó: diferència entre les revisions

Hi ha dues variacions comunes: una en la qual el vàter està al mateix nivell que el sòl, i una altra en la qual es troba elevat en una plataforma a uns 30 cm d'altura. La segona és més senzilla d'usar per als homes quan orinen dempeus, encara que ambdós tipus poden usar-se amb aquest objectiu. Tampoc hi ha cap diferència al [[defecar]] o en orinar a la gatzoneta. L'usuari se situa sobre el vàter mirant cap al cassó i es baixa els pantalons (o alça la seva faldilla) i roba interior fins als genolls. Llavors s'ajup sobre el canaló, tan prop del front com pugui, ja que l'excrement tendeix a caure en la vora posterior del receptacle si l'usuari s'ajup massa enrere; per aquesta raó molts vàters públics tenen cartells de «per favor, apropi's una mica més». És important mantenir l'equilibri durant la defecació.

 

 

Un avantatge d'aquest tipus és que són fàcils de netejar. Són més barats de fabricar i consumeixen menys aigua cada vegada que es buida la cisterna. A més, gràcies al fet que no hi ha contacte directe amb el seient, són més higiènics. El canaló sense aigua també serveix per reduir el risc d'esquitxades durant la defecació. No obstant això, ja que els excrements estan exposats a l'aire fins que es buida la cisterna, solen produir olors molt més intenses que si estiguessin submergits en l'aigua com en els excusats occidentals, un efecte que és sovint apreciable dins i prop de qualsevol servei japonès.