Dirgham: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: parent de al-Dirgham > parent d'al-Dirgham
m Corregit: títol de al-Malik > títol d'al-Malik
Línia 5:
Després fou visir Ruzzik (succeint a Talai) i al-Dirgham al front d'un exèrcit va combatre al rei Amaury de [[Jerusalem]] que havia envaït [[Egipte]] ([[1162]]), però fou derrotat i es va retirar cap a [[Bilbays]]; llavors va trencar els dics del [[Nil]] i va inundar la plana on eren els croats i va forçar la retirada d'Amaury. Després va participar en la lluita contra una revolta a la província d'[[al-Gharbiyya]]. No gaire després es va revoltar Shawar, el governador de [[Núbia]], que va triomfar matant a Ruzzik. Al-Dirgham, tot i ser amic i potser parent de Ruzzik, es va aliar al triomfador. Shawar fou nomenat visir el gener del [[1163]] i al-Dirgham fou nomenat gran camarlenc (''sahib al-bab''), que era el segon càrrec del regne després de visir.
 
En endavant al-Dirgham, amb el suport de la família i de part de l'exèrcit (sobretot el cos de mamelucs Barkiyya), va començar a conspirar i va donar un cop d'estat al cap de nou mesos enderrocant a Shawar (agost de [[1163]]). Shawar va fugir a [[Síria]] i al-Dirgham va assolir el poder (fou nomenat visir el [[21 d'agost]] rebent el títol de d'al-Malik al-Mansur o "rei victoriós") i va fer matar a Tay ibn Shawar, fill gran del enderrocat. Aquest va demanar ajut a [[Nur al-Din]] [[atabeg]] [[zengita]] de [[Damasc]].
 
El seu govern va estar dominat per membres de la seva família i especialment els seus germans Nasir al-Din Humam, Nasir al-Muslimin Mulhan i Fakhr al-Din Husam. Per fer front a l'amenaça de Nur al-Din va negociar amb aquest i va oferir una aliança contra els croats; la resposta de Nur al-Din fou interceptada a la tornada pels francs de [[Kerak]]. La lleialtat del cos de mamelucs Barkiyya trontollava i al-Dirgham els va atreure a un parany i els va fer massacrar (62 mamelucs i molts auxiliars van morir).