Primera Guerra Judeo-romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: punt de acabar en > punt d'acabar en
m Corregit: iniciador de aquest moviment > iniciador d'aquest moviment
Línia 24:
L'any [[6]] dC., Judea, que fins llavors era un estat client de [[Roma]], amb els seus propis governants, fou incorporada com una província de l'[[Imperi Romà]]. Passà a ser regida per un [[Procurator|procurador]], responsable del manteniment de la pau i de la recaptació dels impostos. La població jueva, havia de suportar una doble carga impositiva, pagava a Roma i també era obligatori oferir el tribut al [[Temple de Jerusalem]]. Per altra banda, la presència de l'autoritat romana fou també font de tensions religioses: des de l'inici de l'administració, els romans s'apropiaren del dret a nomenar al [[Summe Sacerdot]]. Un altre conflicte de tipus religiós, que va estar a punt d'acabar en una revolta, es produir quan l'emperador [[Calígula]] decidí ubicar una estàtua seva en l'interior del Temple. La mort de [[Calígula]], assassinat en l'any [[41]], va impedir que es portés a terme.
 
Des de la mort del rei [[Herodes el Gran]], havia sorgit entre els jueus un moviment revolucionari de orientació teocràtica, la seva finalitat era l'expulsió de la presència romana a [[Judea]]: els [[zelotes]]. Generalment es considera com iniciador de d'aquest moviment a [[Judes el Galileu]]. Aquest grup estaria actiu durant sis decennis, i seria un dels principals motors de la revolta en l'any [[66]].
 
La brutalitat dels fiscals, l'intent de Calígula, la corrupció de l'aristocràcia va augmentar la certesa d'estar en el període messiànic de la tribulació segons el [[Llibre de Daniel]], amb l'aparició de molts profetes i [[messies]]. Hi va haver alguns que es van aixecar en armes i grups armats organitzats, dedicant-se a la guerra de guerrilles. El moviment va anar radicalitzant a mesure que els successius incidents anaven accentuant el antagonisme entre jueus i romans.