Wasit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: acabar de arruïnar la > acabar d'arruïnar la
Línia 10:
[[Al-Mukaddasi]] la va visitar el 985 estava en millor estat que altres ciutats com Bàssora, Kufa, [[Samarra]], [[Anbar]] i la mateixa Bagdad. Al segle XI fou objecte de disputa entre els [[mazyàdides]] d'[[Hilla]] i [[al-Basasiri]]; el 1056 l'''amir'' de la ciutat, Ibn Fasandjis, va donar suport a al-Basasiri i va fer la [[khutba]] en nom del califa fatimita [[al-Mustansir]], i va fer pintar la façana de la mesquita local de blanc, el color dels xiïtes d'[[Egipte]]; just uns mesos abans (desembre de 1055) els [[seljúcides]] sunnites sota [[Toghril Beg I]] havien atacat Iraq i van acabar estenent el seu poder a Wasit eliminant a Ibn Fasandjis el 1057 després d'un setge. Fou recuperada per al-Basasiri el 1058 però els seljúcides la van recuperar el 1059. A la mort del sultà seljúcida [[Malik Shah I]] (que va governar del 1061 al 1092) va seguir una època de regressió econòmica i social en que les poblacions de l'Iraq van decaure i van perdre població. El feu de Wasit fou objecte de disputa entre prínceps seljúcides d'un costat i els [[mazyàdides]] de l'altra i aquestos darrers la van dominar fins al 1107 quan finalment la van obtenir en feu del sultà [[Muhammad I Tapar]] (1105-1118). Amb el renaixement abbàssida iniciat el 1118 Wasit fou disputada entre el seljúcides i els abbàssides i va ser objecte d'alguns setges; els seljúcides estaven limitats en el seu poder pel dels mazyàdides i els califes [[Al-Ràixid (abbàssida)|al-Rashid]] i [[Al-Muqtafí (abbàssida)|al-Muktafi]] van intentar estendre el seu control a Wasit i així la vila fou saquejada o parcialment destruïda el 11540, 1154, 1156, i 1158. El baix Iraq fou el domini més sòlid dels abbàssides i Wasit va recuperar certa prosperitat segons testimonia el geògraf [[Yaqut al-Hamawí]] en la seva visita del 1225. Wasit va tonar a ser important fins al final dels abbàssides.
 
[[Hulagu]] es va presentar a Wasit el dissabte [[23 de febrer]] de [[1258]], tretze dies després de la seva entrada a [[Bagdad]] (el [[10 de febrer]] de [[1258]]); la ciutat va oferir resistència i fou atacada pels mongols; uns quaranta mil habitants haurien mort i part de la ciutat fou destruïda. Wasit va quedar agregada al govern de Bagdad, que fou confiat a Ata Malik al-Djuwayni (1258-1282) que va enviar a la ciutat com a delegat a Madjd al-Din Salah. Fou en gran part reconstruïda i va recuperar certa prosperitat. Els [[jalayírides]] hi van dominar del 1339 al 1410. Fou centre d'encunyació de moneda. El 1385 fou atacada per [[Tamerlà]] que hi va deixar una guarnició important, i els timúrides van tornar a atacar la ciutat el 1405. El 1410 va caure en mans dels [[Kara Koyunlu]] (fins al 1467) que van haver d'enfrontar als xiïtes anomenats [[Mushasha]] dirigits per Sayyid Muhammad ibn Falah, que van atacar la ciutat el 1438, 1440 i 1442 provocant serioses destruccions. Ali ibn Sayyid Muhammad va atacar de nou el 1453 o 1454 i va acabar de d'arruïnar la ciutat que fou abandonada pels habitants que hi quedaven. Ali va morir el 1456 i els fugitius van retornar a Wasit i es van establir en un assentament prop de l'antiga ciutat, anomenat Segona Wasit; la Wasit antiga existia encara el 1534 a la vora del [[Tigris]] quan hi van entrar els otomans, i encara s'esmenta el 1553. Al segle XVII Hajji Khalifa diu que estava a la vora del llit sec del Dudjayla, un braç del Tigris en ple desert; el Tigris havia canviat el seu curs per un més a l'est; en aquest segle la ciutat com a tal ja no existia.<ref>“[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/636574/Wasit Wāsiṭ]” dins ''Britannica Online Encyclopedia''</ref>
 
== Referències==