Areatza: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com l' ''Arratianito > com l{{'}}''Arratianito
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 42:
'''Areatza''' fou fundada el [[1338]] pel ''Senyor de Biscaia'', don [[Juan Núñez de Lara]], en una zona despoblada que batejà amb el nom de ''Villa de Haro'', en homenatge a la família de la seva dona, ''María Díaz de Haro''.
 
La vila disposava de només dos carrers, ''Bekokalea'' i ''Goikokalea'', en paral·lel al [[riu Arratia]] i d'un pont, ''Zubizarra'' que permetia passar a gual als traginers amb llana que davallaven de la meseta. Tenia a més, un petit bastiment de muralles que defensava la població i que alhora impedí el creixement de la població durant l' [[edat mitjana]].
 
La nova vila tenia el propòsit d'afermar una nova ruta comercial que unís la ciutat de [[Vitòria|Vitoria-Gasteiz]] amb els ports del [[Cantàbric]] a través del pas de muntanya de [[Barazar]], sense assolir mai un gran desenvolupament urbanístic, malgrat convertir-se en l'únic punt d' [[Arratia]] en què es podien realitzar intercanvis gràcies a un petit mercat setmanal.
 
A més d'aquest paper comercial i comarcal, bona part de les mercaderies procedents dels ports de [[Bermeo]] i [[Bilbao]] amb destí [[Vitòria]] haurien de travessar la vila, fet que l'abastia regularment de cereals procedents de [[Castella]], facilitant el comerç de la producció local de claus i ferradures, activitat a la qual s'acabarien especialitzant molts areatzarres.
 
Les característiques físiques d'Areatza, dominada pel massís del [[Gorbeia]], amb fortes pendents i manca de terres, feia que poques fossin les zones aptes per l' [[agricultura]]. Aquesta sempre fou deficitària i insuficient per garantir les necessitats d'abastiment del mercat local, obligant els habitants a comprar aliments, cereals i d'altres articles a la propera [[Vitòria]].
 
El caràcter forestal de la major part del territori suposava al marge d'altres utilitats, una disponibilitat de carbó prou considerable. A més, rodejada per dos cursos fluvials, Areatza comptava també amb l' [[energia hidràulica]] necessària pel funcionament de la maquinària pròpia de les instal·lacions fèrries. A mig camí entre la [[Meseta]] i el litoral cantàbric, Areatza desenvolupà un important mercat en el sector del ferro, especialitzant-se en la fabricació de claus i ferradures durant bona part de l' [[Edat Moderna]]. La pròpia especialització actuà com a ''Taló d'Aquil·les'' de la vila, que patia extraordinàriament en qualsevol de les crisis agràries documentades a l'interior castellà un fort increment dels preus, la manca de cereals i la fam, reduint-se la demanda de claus i ferradures.
 
 
Línia 64:
De [[1950]] a [[1960]] Areatza patiria el que potser és el creixement demogràfic més important de la seva història, a conseqüència bàsicament de la construcció dels embassaments del pantà del [[Zadorra]] i les seves connexions annexes cap a [[Biscaia]], amb la consegüent arribada de treballadors immigrants. Malgrat això, la crisi econòmica dels anys [[1970]] portaria a un nou retrocés demogràfic, retrocés que s'ha mantingut fins a l'actualitat.
 
==== El tramvia de l' [[Arratia]] ====
Quan a [[Biscaia]] no existia el metro, circulaven pel territori nombroses línies de tramvies que comunicaven el centre de [[Bilbao]] amb barris i pobles perifèrics.
 
Línia 73:
El [[7 de desembre de 1902]] entrava en servei el tramvia de [[Bilbao]] a [[Durango]] i [[Arratia]], donant servei a viatgers i mercaderies, amb un ample de via d'1,365 m, mesura poc utilitzada en el món.
 
Des de bon principi, el tramvia d' [[Arratia]] establí competència amb la ''Compañía del Ferrocarril Central de Vizacaya'', que des de 1882 unia l'estació d' [[Atxuri]] amb [[Durango]]. Ambdues empreses establiren a partir de [[1903]] una guerra de tarifes, que motivà greuges econòmics a les companyies i que acabà amb la compra del tramvia d' [[Arratia]] per la companyia.
 
Finalitzada la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] comença una lenta agonia iniciada amb la supressió del tram ''Amorebieta-Durango'', seguida d'altres com el de ''Lemoa-Amorebieta'' i ''Bilbao-Lemoa''. Finalment el [[1964]] se suprimia el darrer tram entre l'estació dels ''Ferrocarriles Vascongados'' a [[Lemoa]] i [[Zeanuri]]. Les cotxeres foren reutilitzades fins fa pocs anys pels autobusos que el substituïren. Dels tramvies no en quedà ni rastre als ser desballestats poc després de la seva jubilació.
Línia 106:
 
=== Parc Natural del Gorbeia ===
Espai protegit situat entre les províncies d' [[Àlaba]] i [[Biscaia]]. És el Parc natural més gran del [[País Basc]] amb una superfície de 20.000 ha. Abarca els municipis d' '''Areatza''', [[Artea]], [[Orozco]], [[Zeanuri]] i [[Zeberio]] a [[Biscaia]], i [[Zigoitia]], [[Zuia]] i [[Urkabustaiz]] a [[Àlaba]].
 
Fou declarat [[Parc natural]] mitjançant Decret del [[Govern Basc]] el [[21 de juny de 1994]], amb la finalitat de protegir el seu patrimoni natural, afavorir el desenvolupament rural i fomentar el seu coneixement i gaudi.