Areatza: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com l' ''Arratianito > com l{{'}}''Arratianito |
m Correcció tipogràfica: espai sobrant |
||
Línia 42:
'''Areatza''' fou fundada el [[1338]] pel ''Senyor de Biscaia'', don [[Juan Núñez de Lara]], en una zona despoblada que batejà amb el nom de ''Villa de Haro'', en homenatge a la família de la seva dona, ''María Díaz de Haro''.
La vila disposava de només dos carrers, ''Bekokalea'' i ''Goikokalea'', en paral·lel al [[riu Arratia]] i d'un pont, ''Zubizarra'' que permetia passar a gual als traginers amb llana que davallaven de la meseta. Tenia a més, un petit bastiment de muralles que defensava la població i que alhora impedí el creixement de la població durant l'
La nova vila tenia el propòsit d'afermar una nova ruta comercial que unís la ciutat de [[Vitòria|Vitoria-Gasteiz]] amb els ports del [[Cantàbric]] a través del pas de muntanya de [[Barazar]], sense assolir mai un gran desenvolupament urbanístic, malgrat convertir-se en l'únic punt d'
A més d'aquest paper comercial i comarcal, bona part de les mercaderies procedents dels ports de [[Bermeo]] i [[Bilbao]] amb destí [[Vitòria]] haurien de travessar la vila, fet que l'abastia regularment de cereals procedents de [[Castella]], facilitant el comerç de la producció local de claus i ferradures, activitat a la qual s'acabarien especialitzant molts areatzarres.
Les característiques físiques d'Areatza, dominada pel massís del [[Gorbeia]], amb fortes pendents i manca de terres, feia que poques fossin les zones aptes per l'
El caràcter forestal de la major part del territori suposava al marge d'altres utilitats, una disponibilitat de carbó prou considerable. A més, rodejada per dos cursos fluvials, Areatza comptava també amb l'
Línia 64:
De [[1950]] a [[1960]] Areatza patiria el que potser és el creixement demogràfic més important de la seva història, a conseqüència bàsicament de la construcció dels embassaments del pantà del [[Zadorra]] i les seves connexions annexes cap a [[Biscaia]], amb la consegüent arribada de treballadors immigrants. Malgrat això, la crisi econòmica dels anys [[1970]] portaria a un nou retrocés demogràfic, retrocés que s'ha mantingut fins a l'actualitat.
==== El tramvia de l'
Quan a [[Biscaia]] no existia el metro, circulaven pel territori nombroses línies de tramvies que comunicaven el centre de [[Bilbao]] amb barris i pobles perifèrics.
Línia 73:
El [[7 de desembre de 1902]] entrava en servei el tramvia de [[Bilbao]] a [[Durango]] i [[Arratia]], donant servei a viatgers i mercaderies, amb un ample de via d'1,365 m, mesura poc utilitzada en el món.
Des de bon principi, el tramvia d'
Finalitzada la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] comença una lenta agonia iniciada amb la supressió del tram ''Amorebieta-Durango'', seguida d'altres com el de ''Lemoa-Amorebieta'' i ''Bilbao-Lemoa''. Finalment el [[1964]] se suprimia el darrer tram entre l'estació dels ''Ferrocarriles Vascongados'' a [[Lemoa]] i [[Zeanuri]]. Les cotxeres foren reutilitzades fins fa pocs anys pels autobusos que el substituïren. Dels tramvies no en quedà ni rastre als ser desballestats poc després de la seva jubilació.
Línia 106:
=== Parc Natural del Gorbeia ===
Espai protegit situat entre les províncies d'
Fou declarat [[Parc natural]] mitjançant Decret del [[Govern Basc]] el [[21 de juny de 1994]], amb la finalitat de protegir el seu patrimoni natural, afavorir el desenvolupament rural i fomentar el seu coneixement i gaudi.
| |||