Grans Llacs d'Àfrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot posa {{cal coor|type=waterbody}}
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 24:
A causa de la densitat de població i la producció agrícola, la regió es va organitzar ja de bon començament en un seguit de petits estats. Les més poderoses d'aquestes monarquies foren Rwanda, Burundi, [[Buganda]] i [[Bunyoro]]. Fet únic a l'Àfrica subsahariana, els poders colonials hi van mantenir gairebé sempre les fronteres tradicionals.
 
Llargament cobejada a la recerca de les fonts del [[Nil]], la regió va desvetllar des d'antic l'interès dels europeus. Els primers a arribar-hi en un nombre important foren els [[missioners]], que no van acabar de reeixir en la conversió de la població local, però que en canvi van obrir la porta a la posterior colonització. El contacte cada vegada més sovintejat amb la resta del món va dur una sèrie d' [[epidèmia|epidèmies]] devastadores que van afectar tant la gent com el bestiar. Arran d'això la població de la regió va disminuir de forma dramàtica, en algunes àrees en més d'un 60%. No es va arribar a la població de l'època precolonial fins a la [[dècada del 1950]].
 
Tot i que després de la independència dels diversos estats es considerava que la regió tenia un gran potencial, en els darrers anys s'ha vist sotraguejada per la guerra civil i una violència brutal, cosa que ha comportat una extrema pobresa de què només se n'han escapat Kenya i Tanzània.