Obre el menú principal

Canvis

1 octet eliminats ,  fa 5 anys
m
Correcció tipogràfica: espai sobrant
* [[Situacionisme]] seria la denominació del pensament i la pràctica en la política i les arts inspirada per la Internacional Situacionista ([[1957]]-1972), si bé el substantiu ''situacionisme'' sol ser rebutjat pels autors d'aquest. Aquest corrent, el plantejament central és la [[creació de situacions]], va emergir a causa d'una convergència de plantejaments del marxisme i de l'[[Avantguardisme|avantguarda]] com la [[Internacional Lletrista]] i el Moviment Internacional per una Bauhaus Imaginista (MIBI). El [[1968]] el moviment va proposar el [[comunisme consellista]] com a ordre social ideal.
* [[Neomarxisme]] va ser una escola del [[segle XX]] que es remunta als primers escrits de Karl Marx abans de la influència d'Engels, que es va enfocar a l'[[idealisme]] dialèctic més que en el [[materialisme dialèctic]], rebutjant així el determinisme econòmic percebut en Marx més endavant, preferint enfocar-se en una [[revolució]] psicològica, més cultural que política. Molts neomarxistes com [[Herbert Marcuse]] van ser sociòlegs i psicòlegs. Estava lligat als [[moviment del 68|moviments estudiantils dels 60]]. El neomarxisme ve sota el lideratge del pensament de la [[Nova Esquerra]]. El neomarxisme també s'utilitzat sovint per a descriure l'oposició a desigualtats experimentades per països en vies de desenvolupament en el nou ordre econòmic internacional. En un sentit social, el neomarxisme afegeix l'enteniment més ampli de [[Max Weber]] sobre la [[desigualtat social]], en conceptes com ara l'[[estatus]] i el poder, a la [[filosofia marxista]].
* [[Escola de Frankfurt]] és el nom amb el que és coneguda la tendència filosòfica representada per un conjunt de pensadors alemanys agrupats a l'entorn de l'Institut für Sozialforschung de Frankfurt, creat el 1922 a la Universitat de [[Frankfurt del Main]]. El projecte de l'Institut consistia a renovar la teoria marxista de l'època, posant l'accent en el desenvolupament interdisciplinari i en la reflexió filosòfica sobre la pràctica científica, i va agrupar estudiosos d'altra banda molt diferents. Va ser la primera institució acadèmica d' [[Alemanya]] que va abraçar obertament el marxisme; es va traslladar a l'exili [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenc]] durant el règim [[nazisme|nazi]], per a tornar a Frankfurt després de la victòria aliada. Encara que l'Institut continua actiu avui sota la direcció de [[Axel Honneth]], habitualment es considera [[Jürgen Habermas]] l'últim membre de l'Escola de Frankfurt pròpiament dita.
 
== Referències ==
1.112.410

modificacions