Militar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: forma de aconseguir-la > forma d'aconseguir-la
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 131:
El '''[[militarisme]]''' és una [[ideologia]] segons la qual la força militar és la font de tota la seguretat. En la seva forma més lleu es postula, sovint, amb arguments molt variats, per tal de justificar la preparació militar d'una societat, tots ells tendeixen a assumir que la «pau mitjançant la força» és la millor o única forma d'aconseguir-la. La línia mestra de la seva política es pot resumir amb l'[[aforisme]] [[llatí]] «''Si vis pacem, para bellum''» («si vols pau, preparat per a la guerra»).<ref name="Llatí">{{cite web | title = FACTA NON VERBA: “Saber llatí”! | url = http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2012/01/30/facta-non-verba-saber-llati/}}</ref>
 
El militarisme tendeix a ser definit en oposició directa als [[pacifisme|moviments per la pau]] dels temps moderns. Històricament, el terme s'emprà fent referencia a estats específics implicats en l'[[imperialisme]], com per exemple: [[Esparta]], l'[[Imperi Japonès]], l'[[Imperi Britànic]], l' [[Imperi Alemany|alemany]] i l' [[Alemanya nazi]], el [[Primer Imperi Francès]], el [[Nou Imperi Romà]] de [[Mussolini]], etc. actualment el terme «militarista» és aplicat, d'una forma un xic informal,als poders anglosaxons liderats pels [[Estats Units]], (junt el [[Regne Unit]] i [[Austràlia]]), i a altres com ara la [[República Popular de la Xina|Xina]], [[França]], [[Israel]], [[Corea del Nord]], l'[[Iran]] o [[Síria]].
 
Un aspecte del militarisme és l'ascens d'un petit grup d'oficials militars a la cúspide del poder de l'estat que defenen. Tanmateix, tot i que molts estats militaristes són dictadures militars, el militarisme no és sinònim de règim dictatorial o autoritarisme. La [[democràcia liberal]] i el militarisme no són termes mútuament excloents.