Anselm de Canterbury: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com ''Sant > com a ''Sant |
m Correcció tipogràfica: espai sobrant |
||
Línia 66:
La veritat del pensament s'assoleix quan s'arriba a la seva exactitud: consisteix a pensar la realitat tal com és, és a dir, pensar que existeix el que existeix, i que no existeix el que no existeix. Es tracta d'una distinció depurativa, en línia [[Parmènides|parmenídia]].
En un sentit més general, aquest aspecte del pensament de Sant Anselm està emmarcat en el context de la mentalitat monàstica del segle XI; el més preferible és allunyar-se de la realitat sensible, que pot enterbolir la ment de l'individu. És preferible la dedicació completa, com a monjo, a l{{'
=== Argument ontològic ===
{{principal|Argument ontològic}}
En el ''Proslogio'', Anselm de Canterbury fa la presentació del que després [[Kant]] anomenaria l{{'
* "Que Déu existeix veritablement, encara que l'insensat hagi dit en el seu cor: Déu no existeix".
Línia 77:
L'argument intenta justificar la necessitat de Déu per un recurs a l'infinit: com que per sobre de cada cosa, se'n pot imaginar una de més perfecte, necessàriament cal imaginar un ésser respecte del qual no se'n pugui concebre res major.
En l'argument també s'utilitza la figura de l{{'
L'argument adquiriria una gran rellevància en els segles posteriors, especialment per la interpretació del [[neotomisme]] i de [[Kant]]. El [[matemàtic]] [[Kurt Gödel]] va fer una formalització lògica d'aquest argument, conegut com a [[demostració ontològica de Gödel]].
| |||