Anselm de Canterbury: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com ''Sant > com a ''Sant
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 66:
La veritat del pensament s'assoleix quan s'arriba a la seva exactitud: consisteix a pensar la realitat tal com és, és a dir, pensar que existeix el que existeix, i que no existeix el que no existeix. Es tracta d'una distinció depurativa, en línia [[Parmènides|parmenídia]].
 
En un sentit més general, aquest aspecte del pensament de Sant Anselm està emmarcat en el context de la mentalitat monàstica del segle XI; el més preferible és allunyar-se de la realitat sensible, que pot enterbolir la ment de l'individu. És preferible la dedicació completa, com a monjo, a l{{' }}''ora et lavora''. Com a conseqüència, la teologia monàstica es desenvolupa força tancada sobre l'ordre del pensament i de la interioritat (com en [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]]).
 
=== Argument ontològic ===
{{principal|Argument ontològic}}
En el ''Proslogio'', Anselm de Canterbury fa la presentació del que després [[Kant]] anomenaria l{{' }}''argument ontològic'' per provar l'existència de Déu. L'argument, que és presentat en forma de [[pregària]], intenta cercar una contradicció per arribar al resultat. Sant Anselm separa l'argument en dos ''capítols''.
 
* "Que Déu existeix veritablement, encara que l'insensat hagi dit en el seu cor: Déu no existeix".
Línia 77:
L'argument intenta justificar la necessitat de Déu per un recurs a l'infinit: com que per sobre de cada cosa, se'n pot imaginar una de més perfecte, necessàriament cal imaginar un ésser respecte del qual no se'n pugui concebre res major.
 
En l'argument també s'utilitza la figura de l{{' }}''insensat'', que afirma que Déu no existeix. Aquesta figura no s'ha d'interpretar com a la figura d'un [[Ateisme|ateu]], que s'oposa a la idea de l'existència de Déu, sinó que Sant Anselm ho fa servir com a imatge de l'home que té l'enteniment suficient per entendre el raonament, però que no se'l creu. Alguns filòsofs hi han trobat també la representació d'un pensador conceptualista o fins i tot [[problema dels universals|nominalista]].
 
L'argument adquiriria una gran rellevància en els segles posteriors, especialment per la interpretació del [[neotomisme]] i de [[Kant]]. El [[matemàtic]] [[Kurt Gödel]] va fer una formalització lògica d'aquest argument, conegut com a [[demostració ontològica de Gödel]].