Diacrítics del grec: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 51:
En casos de contraccions de dues vocals en [[hiat]] entre dos mots units pel sentit, la vocal que surt de la fusió de les dues vocals duu un signe idèntic a l'esperit suau (al principi, però, es tractava d'un simple [[apòstrof]]), per exemple '''κορωνίς''' (ganxo petit). Ja que un esperit només es troba en un mot que comença per vocal, cal no confondre el ganxo amb l'esperit: '''καὶ ἐγώ''' (jo també) dóna '''κἀγώ''' quan es contrauen les vocals.
 
La contracció es reserva només a unes poques expressions, entre les quals la famosa denominació d{{' }}''home de bé'' en grec: '''καλὸς κἀγαθός''', contracció de '''καλὸς καὶ ἀγαθός''' (literalment: ''bonic i bo'').
 
Quan la primera de les dues vocals que es contrauen duu una aspiració, el ganxo és reemplaçat per un esperit aspre: '''ὁ ἐμός''' [ho emós] > '''οὑμός''' [houmós] (el meu). Si és la segona vocal la que és aspirada i si aquesta aspiració pot indicar-se mitjançant una consonant aspirada, el ganxo no canvia: '''τῇ ἡμέρᾳ''' > '''θἠμέρᾳ''' (''el dia'' en datiu singular).