Diferència entre revisions de la pàgina «Ispaster»

3 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Correcció tipogràfica: espai sobrant
m (Corregit: d' -> de [[Lea)
m (Correcció tipogràfica: espai sobrant)
'''Ispaster''' és un municipi de [[Biscaia]], a la comarca de [[Lea-Artibai]].
== Topònim ==
[[Juan Antonio Moguel]] en la seva obra [[Peru Abarka]] escrita en [[1802]] i publicada en [[1881]] va ser potser el primer a assenyalar que la paraula basca ''itsaso'', que significa ''mar'', sol aparèixer en composició formant topònims descriptius únicament amb la síl·laba ''is'' o ''iz''. Entre els exemples de topònims costaners bascos amb l'arrel ''is'' o ''iz'', que Moguel va proposar es troba precisament el d{{' }}'''Ispaster''', topònim que va traduir com ''racó de mar'', d'aquesta arrel ''i(t)s(as)'' (mar) i ''bazter'' (racó, també pot significar riba). Altres filòlegs posteriors han volgut veure en aquesta arrel ''is'' o ''iz'', un terme arcaic que significava ''aigua''. Prova d'això seria l'existència en [[euskera]] de paraules com ''izotz'' (gel) o ''izerdi'' (suor), que si ''iz'' signifiqués aigua podrien traduir-se literalment com ''aigua freda'' o ''mig aigua''. La ubicació geogràfica d'Ispaster no fa desgavellat un significat etimològic del tipus ''racó al costat del mar'' o ''racó al costat de l'aigua''. Ispáster és una localitat costanera, però la costa és acantilada i de difícil accés, pel que localitat ha viscut tradicionalment d'esquena al mar.
==Prehistòria==
Les restes de poblament més antigues s'han trobat en els jaciments de Kobeaga I i II (Barainka), la cova d'Urtiaga (sense excavar) i de Jentilkoba d'Iperratx (Solarte) i d'Otoioko Jentilkoba (Artika). Els més importants són els dos citats en primer lloc: Kobeaga II costitueix la primera evidència de poblament d'Ispaster. Es tracta d'un assentament de pescadors [[mesolític]]s, datables entorn del 3.500 a.C, just abans de inicirse la neolitització. A Kobeaga I s'han trobat abundants objectes d'adorn en os i restes ceràmiques que inclouen fragments de got campaniforme. La cronologia és problemàtica, tractant-se probablement d'una necròpoli de l'Edat del Bronze.
1.125.525

modificacions