Espai urbà: diferència entre les revisions

Per entendre la ciutat com a espai de diferenciació és important fer una distinció entre lloc i no lloc. Marc Augé presenta la diferència entre modernitat i sobremodernitat, lloc i no lloc, en el seu llibre "Dels llocs als no llocs". En la modernitat el passat encara té un paper important, és la sabata on es construeix el present, hi ha una vinculació amb el passat. La modernitat preserva totes les temporalitats del lloc, la modernitat d'ahir construeix la sobremodernitat d'avui. La sobremodernitat és productora d'espais on no hi ha passat, és productora de no-llocs on no s'integra el passat, és el continu present. Michel de Certeau i Merleau Ponty tenen la seva pròpia articulació. Segons De Certeau l'espai és "un lloc practicat, encreuament d'elements en moviment", per tant l'espai és un lloc viscut. Igualment, compara el lloc amb la part física i l'espai amb la coexistència entre els "caminants" i aquest lloc. D'altra banda, hi ha una distinció entre "espai geomètric" i "espai antropològic". L'espai antropològic és la manera en què un s'experimenta i es relaciona amb aquest espai, és la manera en què es viu. Marc Augé, en comptes d'utilitzar el terme espai, utilitza "lloc" perquè "espai" és un terme molt ampli i abstracte. La seva noció de "lloc" va de la mà amb la visió de Merleau Ponty d '"espai antropològic". El "no lloc" és l'espai que produeix la sobremodernitat per la "abundància d'esdeveniments", "la superabundància espacial" i la individualització. Segons Marc Augé les característiques del no lloc són les següents. Primer, hi ha una coexistència entre lloc i no lloc, cap apareix purament. Segon, hi ha dues realitats importants per definir la diferència entre un "espai" i un "no lloc": la primera són els fins particulars i la segona les relacions dels individus en aquest lloc. Tercer, la modernitat crea espais més orgànics perquè són històrics, a diferència dels "no llocs" de la sobremodernitat on desapareix el passat. Quart, en tot no lloc hi ha una relació de solitud i individualització on cal fondre en els altres en aquest espai tan regit. El no lloc es converteix en un espectacle, i en efecte ho històric es converteix en espectacle.<ref> Augé, Marc, "Dels llocs als no-llocs", Els no llocs. Espais de l'anonimat. Trad. de Margarida mizrají, Barcelona: Editorial Gedesia, 2005: 81-118. </ref>